aixo s'acaba...

Avui, 13 de mars, fa 6 mesos que vaig marxar de casa per venir cap a Guatemala... per emprendre aquesta mena d'experiencia que tantes ganes tenia de fer des de feia tant temps.

I dema passat, dia 15, marxo “de una vez” de Casa Guatemala, aquest lloc tan magic, tan sorprenent i tan boig on he conviscut amb gent com jo, disposats a deixar enrera les vides que portavem, per tal de compartir una petita part del nostre temps amb els nens i nenes que viuen entre arbres immensos, monos aulladors, zancudos picadors i arros i frijoles.

Aquesta sera l'ultima entrada d'aquest blog tan constant al principi i inexistent al final. Em sap greu haver perdut el costum d'anar escribint, pero el dia a dia se m'ha menjat i no he tingut les ganes de mantenir-lo al dia. No tinc cap excusa...simplement, he deixat d'escriure.

Ara que marxo, pero, em ve de gust fer un llistat d'aquells que m'agraden tant, per que penso que tinc ganes que us quedeu amb un record, ni que sigui minim, d'aquests ultims 3 mesos aqui i per que la idea de deixar-ho obert sense un final no m'agrada.

Aixi que sense mes introduccions, podriem dir que m'enduc:

- mil somriures de les niñas medianas, el meu grup de nenes...les meves filles
- mil crits i males cares a les niñas medianas...si si, les mateixes filles que m'estimo amb bogeria son aixi...com dir-ho, bastant cabroncillas. I es clar, no tot son sempre flor i violes
- uns quants amics, d'aquells que queden per tota la vida, d'aquells amb els que compartiries moltes coses, d'aquells a qui confiaries els teus maldecaps i les teves alegries...ja sabeu dels que vull dir, veritat?
- un gran diccionari “siusplau-chapin....chapin-siusplau”. Des del calidad omnipresent, al pabellon que ens protegeix a la nit dels zancudos, passant per el coche i pel carro, que tantes confusions ens ha donat :-P
- uns esmorzars cliniqueros calidad, gracies a la visita de germans i amics dels voluntaris. I quin pernil! I quins formatges! I quins xorissos! I quin pa amb tomaquet! I quin guacamole! Gracies per les vostres donacions :-P
- uns migdies al ranchon de casa de niñas calidad, cantant amb la Gemma i veient com les nenes salten a la corda
- uns matins “inhumans” aixecant-nos abans de les 5 del mati, tot plegat per que? Doncs per que tots puguin fer les maleides tareas de casa i ens doni temps de dutxar-nos abans d'anar a esmorzar a les 6
- el canvi d'orientadora de niñas medianas a niñas grandes, una mica a contracor (soc pura niña mediana, i ho continuare sent sempre!), pero convensuda que es pel be d'una bona continuitat en orientacio
- les meves estones amb la Lisa, una de les meves prefes de Casa i a qui trobare mes a faltar. Qui m'havia de dir a mi com arribaria a estimar a aquesta nena-noia-dona de qui fugia al principi!
- mil llunes plenes des del moll de la clinica...un lloc magic i ple de records
- explicar contes a l'hora d'anar a dormir, a la llum d'una espelma, amb la Chini, la Gemma i els convidats de luxe, com la Lara, l'Ana, la Maliona...
- dejar pasar ratos muy calidad en la clinica...escuchando musica, escribiendo, organizando, descansando, refugiandome de la locura de este lugar...
- fer tareas de l'escola amb les nenes
- el moment “cancha”, ons ens ajuntem amb tots els nens i nenes abans de l'escola i de les activitats
- la Mariona o la Maliona...com vulguis, qui ha passat de ser la meva profe d'Educacio Ambiental a ser una bona amiga amb qui he compartit no nomes casa (ella ha estat l'orientadora de las niñas pequeñas), sino preocupacions, tonteries, banys al riu, no se...tantes coses!
- la visita d'en jaume i la sara els dies de nadal i cap d'any...va ser molt calidad tenir-los per Casa i poder passar uns dies amb ells viatjant (sumant-li el que quasi ens n'anem a la deriva i que ens vam menjar els grans de raim del dia 31 amb ells ulls quasi tancats de la son...)
- la Gemma, l'altra, la peluda, la d'Andorra, la meva companya indiscutible d'orientacio, amb qui ens hem entes a la perfeccio a l'hora de treballar i amb qui he compartit no nomes feina i preocupacions per les nostres filles, sino tambe diversions, tonteries i dies viatjant per guatemala. Gemmas forever!!!!
- unes ultimes setmanes de bogeria a Casa, cada dia mb una sorpresa nova. Algunes noves, pero desgraciadament, alguna de dolenta. La pitjor de totes, la detencio del fill de puta del pederasta que va viure massa temps aqui fent i desfent com va voler. Tan de bo es faci justicia i es podreixi a la preso
- la Chini...una d'aquelles persones que enganxa i que, a mesura que vas coneixent, tot el pack que va amb ella encara enganxa mes. Esa Chini mano, "no sos enfermera ni sos nada" ... Encara recordo el dia que la vaig coneixer... “Ah! Tu eres la famosa Chini? Yo soy gemma”
- la Shirley, la Raquel, la Rosita, la Beberly, la Seiny...noms que fa un temps em semblaven estranys, pero que ara em son tan familiars! Els recordare tota la vida i m'encantaria tornar d'aqui un temps per veure que s'han fet totes unes donetes
- les tardes tranquil.les al muelle de varones, descansant en una hamaca o prenent el sol o banyant-nos al riu
- els capbussons al riu, sigui amb roba o amb banyador!!!!
- les picades de mosquit i de conga a les cames i als brassos...podriem dir que Casa Guatemala m'ha marcat de per vida! M'ho he de prendre amb bon humor, no?
- algun que altre mal de panxa, pero no massa exagerat. El meu cos s'ha acostumat be a l'aigua d'aqui...
- un Nadal molt especial, envoltada de nens emocionats amb els regals que el Papa Noel els va dur amb la llanxa
- un Nadal molt especial, anat a comprar regals per 70 nens i nenes...una bogeria que em sembla que no tornaria a repetir ni per tot l'or del mon. A mi que m'agrada tant anar a comprar!
- el mote de Gemma la pelona...em sembla que a partir d'ara, encara que porti el cabell llarg fins el cul, sere la pelona de per vida! I m'agrada!
- jocs i riures inacabables amb la Lisa. Com s'emociona jugant a l'Uno!!!! Calidad, oi Gemma?
- i mes que escriuria, pero em sembla que la llista ja esta sent massa llarga, fins i tot per al meu public incondicional.... :-)

Nomes vull agrair-vos la proximitat que alguns de vosaltres, des de casa m'heu fet arribar...tot i que estic molt i molt contenta d'haver vingut i d'haver viscut aquest temps aqui, us trobo molt a faltar i m'he trobat molt estimadaaaaaaaaaa des de la llunyania.

Fins la propera!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

I com diuen unes amigues...

Agraida, agraida, dios, dios...

proposits pel nou any

benvolguts incondicionals de gdeguatemala

abans de res, bon any 2010!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

i per continuar, disculpeu el lapsus de temps que porto sense explicar-vos res!!! les setmanes nadalenques han estat una bogeria a Casa i no m'he centrat gens en escriure, pero no patiu, per que entre els proposits pel nou any hi ha:

FER MES ENTRADES CALIDAD EN EL BLOG!!!!!

ja s'estan coent i per que tingueu ganes de continuar connectant-vos, us faig un petit llistat de possibles titols:

- "Lluna plena des del moll de la clinica"
- "Chismosos de la selva: el culebron"
- "Cal pujar al volca Pacaya amb trenta guiris i un sol guia?"
- "Explicant contes a la llum d'una espelma"
- "El Santa arriba en llanxa!!!"
- "Un Nadal...com descriure'l? Ah si! CALIDAD!"

Tingueu paciencia que ahorita venen!!!

Molts petons de la Gemma de Carinyo o Gemma la Pelona