Tuc, tuc, choc, choc

Vet aqui una vegada... ai, perdoneu. Aquest cop canvio d'idioma, es necessari.


Erase una vez una niña muy especial llamada Lisa. Lisa llegó un día a Casa Guatemala y todavía no se ha movido de allí.

Lisa es una niña-chica-mujer que se pasa el día riendo y que le encanta cantar y bailar. Además, siempre tiene un mimo (unas veces más bruscos que otros) preparado para darte los buenos días. A Lisa le gustan muchos los cuentos, pero no los puede leer. De pequeña sufrio una meningitis que le provoco un retraso, lo que la limita para hacer algunas cosas. Lisa se pasa las mañanas haciendo chibolitas de masa para poder hacer las tortillas de maseca y ayudando a limpiar la cocina. Por las tardes está con algun voluntario paseando, escuchando musica, mirando cuentos, despiojandose o, simplemente, dejando pasar el rato hasta la hora de la ducha. Los días de Lisa son siempre más o menos iguales. Solo se ven alterados por su estado de humor, por qué cuando es bueno hace reir a todo quien la rodea, pero cuando está de mal humor puede ser la más refunfuñona de todos. Lisa tiene mucho genio!

Pues vereis, Lisa tiene un sueño desde hace mucho tiempo. Ella está "harta mil veces" de todo y no quiere estar "nunca más aquí". Sueña que un día cercano, muy a menudo mañana mismo, agarrará un "tuc, tuc" y se irá a Guate.

Lo que Lisa Choc Perez no sabe es que muy probablemente ni mañana, ni pasado, ni la semana que viene irá a ninguna parte. Pero a ver quien es el valiente que le dice la verdad? Asi que, muy a menudo, muchos de los que la rodean le siguen cariñosamente la historia y le dicen que sí, que mañana se irá, pero que no tarde en volver, por que si no la echaremos mucho de menos.

Y es que no se que sería de Casa Guatemala sin Lisa y sus gritos, risas de "bruja", insultos, expresiones típicas suyas, abrazos i "comidas" de nariz.

A pesar de que este cuento dulce y amargo a la vez todavía no tiene final, que les parece si le ponemos uno de provisional? Tal vez no se irá nunca de una vez a Guate, pero en breve, Lisa hará una excursión a Rio Dulce, donde podrá pasar un día paseando entre paradas del mercado, tuc-tucs, gente y autobuses que van para quí y para allá.

(Chini, el idioma te lo dedico :-P)

Tortilla de harina! Me da otra, por favor?

Marededeusenyor el dia que enlloc de fer l'aburrida i insipida tortilla de blat de moro (que l'unica cosa que fa es omplir-te l'estomac i engreixar-te) ens serveixen tortilla de harina!

Qui diria que una cosa tan senzilla com aigua i farina ens faria correr a fer cua quan ens n'assabentem que n'hi ha. pero, es clar, quan aixo passa un cop cada dues setmanes es pot entendre una mica, no? :-P

Per als meus fans, que sapigueu que estic preparant un video de l'apat al menjador. De moment esta en proces d'edicio, aixi que haureu d'esperar una mcia. I que sapigueu tambe que ja en tinc en ment d'altres (assaig de teatre, fent fila per anar a activitat, moment de despertar-se, llocs de Casa Guatemala...)

I fins aqui l'entrada d'avui! No us queixareu, es curteta! :-)

Cal anar tatuada de picades de mosquit?

Ja fa dies que els nens em pregunten si he agarrado varicela. Doncs no senyors! Tot i que tinc la pell ben marcada -i em sembla que sera de per vida- no es per la varicel.la!!!!!

Tot va comen}ar un dia de mitjans de setembre quan es feia fosc. La Gemma, la mes xulilla de la selva, va decidir que per una nit que no es poses repelent no li passaria res. Nyeeeeeeeeeeeec!!!! Error! Aquella nit, els putus mosquits de merda de la selva se la van menjar de viu en viu.

La cosa no hagues anat mes enlla si la Gemma, la protagonista en questio, no s'hagues rascat les picades com una "posesa" per molt que aquestes piquessin i molt.

Per postres, no nomes hi ha mosquits a la nit, sino que hi ha congues durant el dia. Aixi que de mosquit a conga i em piquen per que son uns fills de putaaaaaaaaaa! (perdoneu el vocabulari, pero es superior a mi)

Total, resumint, que ara entenc per que mai m'he volgut fer un tatuatge! Per que estava esperant aquest moment tan especial de la meva vida per fer-me un tatuatge vingut directament de la natura.

Perdoneu aquesta entrada tan sarcastica i embolicada, jeje, pero es que aixo d'anar tatuada m'afecta!!!

http://meimportasblog.blogspot.com

Aqui teniu el blog d'en Jorge, un voluntari "repetidor" de Casa Guatemala, amb grans iniciatives.

Resumint, despres de passar per aqui fa uns quants mesos i de ser el flamant director de "El Rey Leon", ha tornat amb la intencio de quedar-se un any mes. Durant aquest temps es dedicara a fer d'orientador de varones pequeños i tambe ha iniciat un projecte d'elaboracio de fitxes de cada nen, per fer-ne un seguiment psicologic per a propers orientadors. Molt interessant, tot plegat.

Si consulteu el seu blog, cosa que us recomano, podreu seguir els avensos que fa amb les donacions que ha tingut d'amics i coneguts.

Em sembla una molt bona idea donar a coneixer en que s'inverteixen els diners que, desinteressadament i amb tota confiansa, li han donat per que faci de Casa Guatemala un lloc mes acollidor i mes ben cuidat.

M'anima molt veure aquestes iniciatives.

Gracies Jorge!

Ah! I l'estic ajudant, juntament amb la Teresa i la Gemma, a preparar el Mago de Oz, obra que representarem per Nadal. A falta de Pastorets... :-)

Cal que vinguin tres nenes noves de cop?

Abans que malpenseu, deixeu-me que deixi clar que el titol no preten ser cruel amb cap nen. Simplement vull ironitzar sobre el fet que tot seguit vaig a relatar.

Dia aparentment normal, tot i que una mica atapeit de coses. A quarts de 7 ens llevem niñas pequeñas i medianas alhora(ara que son menys ens ajuntem a la mateixa habitacio) i comencem la guerra de les dutxes i les tareas. Puntualitzo, avui la "guerra" ha començat abans, quan la Raquel ha vingut a informar-me aque havia vomitat sobre els lençols i que la Vilma i la Daniela m'han dit que tenien diarrea. Res, una petita passa de grip intestinal que ens te mig endierrats a tots.

Avui, excepcionalment, estava sola amb tot el petrecol de patojas -que en diuen aqui-, per que la Laura i la Gemma estan de descans i la Mariona, la dels polls a la llum de la lluna -per la vostra tranquil.litat, no es va quedar calva-, ha hagut d'anar al dentista a que li arreglin un queixal. El cas es que la Chini, orientadora de niñas grandes, ha vingut a doanr-me un cop de ma i ens hem apanyat la mar de be.

Ai, pero si no era aixo el que volia explicar! Be, aixo es important per entrar en context de la situacio estressant del vespre. El dia avança sense mes problema. Al mati dono un cop de ma a la cuina (em dedico a picar raves durant una hora sencera!) i ajudo a preparar el cartell pel torneig de ticos (caniques) per l'endema. Al migdia, dinar sense mes importancia i moment de migdia mes o menys tranquil. A la tarda, sessio d'estetica amb les nenes i elq ue aixo comporta: surto amb les ungles pintades i el cabell tot engominat! Encara sort que no m'han maquillat :-P

I be, arriba el vespre...l'hora mes entretinguda amb les peques. S'han de dutxar i preparar pel sopar, el que ja es una moguda de per si. Em truca la Bea, la coordinadora, i em diu que necessita parlar amb mi urgentment. Que voldra? Ens trobem al davant de casa de niñas i em diu que en cinc minuts arriben tres nenes noves. Com? que tres de les que han marxat per les vacances d'estiu han tornat abans d'hora? No, no...que venen tres nenes noves completament a quedar-se!!!!!

Coooom???????!!!!!

Encara no tinc temps de reaccionar, que la Naomi m'obre la maneta i m'ensenya a dent que li acaba de caure! Toma ya! A part de tot, aquesta nit haura de venir el Ratoncito Choc Perez!!! Buf...esta passant de tot!

Doncs be, m'acosto al moll de l'oficina i veig una neneta petitona, de 3 anyets, la Deisy (ves a saber com s'escriu), agafada de la ma de la seva mare. Estan parlant amb la Bea, que els esta inscribint a l'orfanat. Es veu que es una familia molt pobra que no es pot fer carrec de les tres, per que encara tenen 2 germans mes. El cas es que tambe hi ha dues nenes mes assegudes en una cadira i envoltades de nenes: l'Arlin, de 7 anys (sera niña pequeña) i la...ostres, ara no m'enrecordo del seu nom...els tenen tan complicats!!!! El cas es que la germana gran te 9 anys i sera niña mediana.

Toma ya! En cinc minuts hem passat de ser 5 niñas medianas a ser-ne 6, de ser 4 petites a ser-ne 5 i de ser 2 ciquitos a ser-ne 3! Com si res, tu! I qui ho sabia tot aixo? SABER!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

A corre cuita muntem tres llits, posem llençols nets, muntem pavellones, busquem plats, gots i coberts per elles, els donem una tovallola i un raspall de dents...i apa! a sopar! Amb tot aixo a la casa de las niñas hi ha una revolucio de cuidao, per que totes les volen coneixer. La veritat es que estic gratament sorpresa, per que les han acollit molt be. A mes, les dues mes grans no s'han fet gens estranyes amb tota la moguda i no han plorat gens quan la mare ha marxat. Diferent es la petitona, que ho ha patit una mica mes. Pero es que es normal coi!!!!!!

Be, en total, escric aquesta entrada a punt d'anar a dormir, dins el meu pavellon, atenta al 100% de si alguna de les tres crida, plora, tus o fa algun sorollet tipic de la nit, ja sabeu, pets, roncs, parlar adormida...

Se'm tanquen els ulls...desitjo que tinguin una bona rebuda i que siguin el maxim de felices possible dins aquesta gran familia que les ha acollides. Bona nit.

Ai! Que he d'anar a fer de Ratoncito Perez!!!! Quasi se m'oblidava! :-)



(a les fotos nomes duien tres dies a Casa...i mireu que be se les veu!)

Treure polls a la llum de la lluna, un nou esport guatemaltenc

Son les 4 de la tarda i els nens i nenes acaben les activitats, aixi que tornen cap a casa. Normalment de 4 a 6 aprofiten per jugar una estona, banyar-se al riu, dutxar-se i, potser, endresar una mica les coses. Avui, de manera poc habitual, tot i que necessari de veritat, toca treure polls.

Ens centrarem en les nenes petites, que son les mes n'acostumen a acumular. Doncs be, cabell mullat, pinta de polls a la ma i una fila d'unes 10 nenes de 5 a 8 anys. Cada una traient els polls a la del davant. Toma ya! Aixi s'estan una estoneta, per que despres encara toca passar el xampu antipolls, deixar-lo actuar per uns minuts i esbandir.

La Mariona, una de les orientadores d'aquest grup de nenes tan dolces i divertides, aprofita per despollar-se (ui, sona fatal aixo! millor deixem-ho en treure's els polls, no?). Aqui agafes polls tan rapid com fas col.leccio de picades de mosquit. El que deia, aprofitant que la Naomi, la Pulula, la Vilma i la Daniela, entre d'altres, han de passar pel xampu antipolls, la Mariona tambe ho fa. Tot aixo, pero, una mica contrarrellotge, per que a les 6 es el sopar i tota la parafarnalia dels polls dura una bona estona.

Fins aqui tot be i normal, nomes a destacar algun ensurt de nena que ha acumulat milions d'ous (liendres com en diuen aqui)...mira, saps que? millor no us explico com era el cap de l'Ingrid, vale? :-P Doncs be, amb tots els caps ensabonats, quan arriba l'hora d'esbandir, quina desagradable sorpresa la de la Mariona quan descobreix que a la Casa de Ninyas han tallat l'aigua. El motiu? Saber! El cas es que no hi ha aigua i que els caps de les nenes i el seu s'han d'esbandir, per que el xampu fa efecte amb 15 minuts d'aplicacio, pero qui sap si amb 15 hores et deixa calva!!!

A tot aixo, suma-li que s'esta fent fosc i que l'hora de sopar s'apropa. Solucio d'ultima hora: fer servir les piques de la cuina per esbandir els caps de les nenes! Aqui es quan jo passo d'espectadora a participant i comenso a esbandir caps. El mes dificil de tot es quan la nena no es prou alta com per arribar al raig d'aigua. Llavors, amb una ma l'also i amb l'altra l'esbandeixo. Tot un xou!!!!

Moraleja: quan vulguis treure polls, assegura't que tens aigua a les dutxes!!!!

Hotdogs i marshmallows, una delicatessen

Per que tinc la sensacio que constantment en sestem acomiadant? Dema marxa en Bart, cuiner de professio, pero orientador de varones pequeños aqui. Es un pilar entre els nens i els voluntaria, tots l'estimem molt. I es que es fa estimar el tio!

Deixant a banda comiats i sentimanetalismes i parlant de coses serioses, ahir en Bart ens va convidar a tots els voluntaris a sopar. I va ser un sopar ben curios, pero ben bo!

De primer, un aperitiu a base de nachos de bossa (una mica durs de rosegar, pero be, que hi farem) i cocacola FREDA. Despres, el plat principal, el que vindria a anomenar-se hot dog o perritos calientes. Ohh!!! Mira que jo no estic massa feta a aquest tipus de delicatessen, pero ahir em va encantar tu (deu ser que estic farta dels f&a). A mes, va ser rotllo selfservice. Tenies el teu pa de hotdog, la teva salsitxa i els teus toppings: que si una barreja de tomaquet i ceba amanida, que si maionesa, que si mostassa... vaja, que si volies podies aconseguir que et vesses pel costat! :-P

I les postres, els marshmallows aquests, una marranada ben bona. Son com una barreja de nubes, galeta i xocolata, passada per la paella. Jo no n'havia sentit a parlar mai, pero els marshmallows han resultat ser una de les coses mes empalagoses que mai he menjat...diguem que eren el colofo perfecte al sopar! O millor dit d'una altra manera, tot el que sigui diferent dels f&a es benvingut! :-P

Bart, et trobarem a faltar!!! Pero sobretot, trobarem a faltar els teus pasatissos, truites de patates, hotdogs i marshmallows!!!! :-)