aixo s'acaba...

Avui, 13 de mars, fa 6 mesos que vaig marxar de casa per venir cap a Guatemala... per emprendre aquesta mena d'experiencia que tantes ganes tenia de fer des de feia tant temps.

I dema passat, dia 15, marxo “de una vez” de Casa Guatemala, aquest lloc tan magic, tan sorprenent i tan boig on he conviscut amb gent com jo, disposats a deixar enrera les vides que portavem, per tal de compartir una petita part del nostre temps amb els nens i nenes que viuen entre arbres immensos, monos aulladors, zancudos picadors i arros i frijoles.

Aquesta sera l'ultima entrada d'aquest blog tan constant al principi i inexistent al final. Em sap greu haver perdut el costum d'anar escribint, pero el dia a dia se m'ha menjat i no he tingut les ganes de mantenir-lo al dia. No tinc cap excusa...simplement, he deixat d'escriure.

Ara que marxo, pero, em ve de gust fer un llistat d'aquells que m'agraden tant, per que penso que tinc ganes que us quedeu amb un record, ni que sigui minim, d'aquests ultims 3 mesos aqui i per que la idea de deixar-ho obert sense un final no m'agrada.

Aixi que sense mes introduccions, podriem dir que m'enduc:

- mil somriures de les niñas medianas, el meu grup de nenes...les meves filles
- mil crits i males cares a les niñas medianas...si si, les mateixes filles que m'estimo amb bogeria son aixi...com dir-ho, bastant cabroncillas. I es clar, no tot son sempre flor i violes
- uns quants amics, d'aquells que queden per tota la vida, d'aquells amb els que compartiries moltes coses, d'aquells a qui confiaries els teus maldecaps i les teves alegries...ja sabeu dels que vull dir, veritat?
- un gran diccionari “siusplau-chapin....chapin-siusplau”. Des del calidad omnipresent, al pabellon que ens protegeix a la nit dels zancudos, passant per el coche i pel carro, que tantes confusions ens ha donat :-P
- uns esmorzars cliniqueros calidad, gracies a la visita de germans i amics dels voluntaris. I quin pernil! I quins formatges! I quins xorissos! I quin pa amb tomaquet! I quin guacamole! Gracies per les vostres donacions :-P
- uns migdies al ranchon de casa de niñas calidad, cantant amb la Gemma i veient com les nenes salten a la corda
- uns matins “inhumans” aixecant-nos abans de les 5 del mati, tot plegat per que? Doncs per que tots puguin fer les maleides tareas de casa i ens doni temps de dutxar-nos abans d'anar a esmorzar a les 6
- el canvi d'orientadora de niñas medianas a niñas grandes, una mica a contracor (soc pura niña mediana, i ho continuare sent sempre!), pero convensuda que es pel be d'una bona continuitat en orientacio
- les meves estones amb la Lisa, una de les meves prefes de Casa i a qui trobare mes a faltar. Qui m'havia de dir a mi com arribaria a estimar a aquesta nena-noia-dona de qui fugia al principi!
- mil llunes plenes des del moll de la clinica...un lloc magic i ple de records
- explicar contes a l'hora d'anar a dormir, a la llum d'una espelma, amb la Chini, la Gemma i els convidats de luxe, com la Lara, l'Ana, la Maliona...
- dejar pasar ratos muy calidad en la clinica...escuchando musica, escribiendo, organizando, descansando, refugiandome de la locura de este lugar...
- fer tareas de l'escola amb les nenes
- el moment “cancha”, ons ens ajuntem amb tots els nens i nenes abans de l'escola i de les activitats
- la Mariona o la Maliona...com vulguis, qui ha passat de ser la meva profe d'Educacio Ambiental a ser una bona amiga amb qui he compartit no nomes casa (ella ha estat l'orientadora de las niñas pequeñas), sino preocupacions, tonteries, banys al riu, no se...tantes coses!
- la visita d'en jaume i la sara els dies de nadal i cap d'any...va ser molt calidad tenir-los per Casa i poder passar uns dies amb ells viatjant (sumant-li el que quasi ens n'anem a la deriva i que ens vam menjar els grans de raim del dia 31 amb ells ulls quasi tancats de la son...)
- la Gemma, l'altra, la peluda, la d'Andorra, la meva companya indiscutible d'orientacio, amb qui ens hem entes a la perfeccio a l'hora de treballar i amb qui he compartit no nomes feina i preocupacions per les nostres filles, sino tambe diversions, tonteries i dies viatjant per guatemala. Gemmas forever!!!!
- unes ultimes setmanes de bogeria a Casa, cada dia mb una sorpresa nova. Algunes noves, pero desgraciadament, alguna de dolenta. La pitjor de totes, la detencio del fill de puta del pederasta que va viure massa temps aqui fent i desfent com va voler. Tan de bo es faci justicia i es podreixi a la preso
- la Chini...una d'aquelles persones que enganxa i que, a mesura que vas coneixent, tot el pack que va amb ella encara enganxa mes. Esa Chini mano, "no sos enfermera ni sos nada" ... Encara recordo el dia que la vaig coneixer... “Ah! Tu eres la famosa Chini? Yo soy gemma”
- la Shirley, la Raquel, la Rosita, la Beberly, la Seiny...noms que fa un temps em semblaven estranys, pero que ara em son tan familiars! Els recordare tota la vida i m'encantaria tornar d'aqui un temps per veure que s'han fet totes unes donetes
- les tardes tranquil.les al muelle de varones, descansant en una hamaca o prenent el sol o banyant-nos al riu
- els capbussons al riu, sigui amb roba o amb banyador!!!!
- les picades de mosquit i de conga a les cames i als brassos...podriem dir que Casa Guatemala m'ha marcat de per vida! M'ho he de prendre amb bon humor, no?
- algun que altre mal de panxa, pero no massa exagerat. El meu cos s'ha acostumat be a l'aigua d'aqui...
- un Nadal molt especial, envoltada de nens emocionats amb els regals que el Papa Noel els va dur amb la llanxa
- un Nadal molt especial, anat a comprar regals per 70 nens i nenes...una bogeria que em sembla que no tornaria a repetir ni per tot l'or del mon. A mi que m'agrada tant anar a comprar!
- el mote de Gemma la pelona...em sembla que a partir d'ara, encara que porti el cabell llarg fins el cul, sere la pelona de per vida! I m'agrada!
- jocs i riures inacabables amb la Lisa. Com s'emociona jugant a l'Uno!!!! Calidad, oi Gemma?
- i mes que escriuria, pero em sembla que la llista ja esta sent massa llarga, fins i tot per al meu public incondicional.... :-)

Nomes vull agrair-vos la proximitat que alguns de vosaltres, des de casa m'heu fet arribar...tot i que estic molt i molt contenta d'haver vingut i d'haver viscut aquest temps aqui, us trobo molt a faltar i m'he trobat molt estimadaaaaaaaaaa des de la llunyania.

Fins la propera!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

I com diuen unes amigues...

Agraida, agraida, dios, dios...

proposits pel nou any

benvolguts incondicionals de gdeguatemala

abans de res, bon any 2010!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

i per continuar, disculpeu el lapsus de temps que porto sense explicar-vos res!!! les setmanes nadalenques han estat una bogeria a Casa i no m'he centrat gens en escriure, pero no patiu, per que entre els proposits pel nou any hi ha:

FER MES ENTRADES CALIDAD EN EL BLOG!!!!!

ja s'estan coent i per que tingueu ganes de continuar connectant-vos, us faig un petit llistat de possibles titols:

- "Lluna plena des del moll de la clinica"
- "Chismosos de la selva: el culebron"
- "Cal pujar al volca Pacaya amb trenta guiris i un sol guia?"
- "Explicant contes a la llum d'una espelma"
- "El Santa arriba en llanxa!!!"
- "Un Nadal...com descriure'l? Ah si! CALIDAD!"

Tingueu paciencia que ahorita venen!!!

Molts petons de la Gemma de Carinyo o Gemma la Pelona

En cayuco con don Maiquel...calidad!

Martes por la mañana de principios de diciembre. Hay sol y calor, pero el dia es bastante agradable por que tambien hay brisa. Ayer, Chini y yo quedamos con don Maiquel para ir en su cayuco por el rio.

Después de una reunion de presentacion de la nueva directora de la escuela, señu Silvia (mejor no hago comentarios de la "parafarnalia" de la reunion, por que atufa un poco), y despues de una guerra de agua que empezó una servidora y que por momentos agarró un aire demasiado arriesgado (más de una terminamos mojadas de arriba a abajo!), nos vamos para el muelle de la clinica, donde don Maiquel nos espera.

Para subir al cayuco se requiere un poco de habilidad, por que es bastante inestable. Para los que no lo sepais, un cayuco es una barquita de unos 3 metros de largo por menos de uno de ancho. Se mueve por el río con la fuerza de los remos y muchos de los locales los utilizan para hacer recorridos cortos o para pescar (la postal de un pescador tirando la red desde el cayuco es preciosa!).

Lo que decía, una vez en el cayuco y no sin un par de sustos, nos situamos: don Maiquel detrás, Chini delante y yo en medio, lista para achicar si es necesario. Y empezamos a remar! Don Maiquel, también conocido por Mr Apple*, nos da cuatro indicaiones de como mantener un buen rumbo. Es tan senzillo como una o dos paladas a la derecha y una o dos a la izquierda. Claro, la teoría es muy senzilla, pero la practica no tanto!!!

Nuestro destino es un privado que esta como a un par de km de Casa Guatemala. La mujer de don Maiquel, doña Mati, trabaja en el mantenimiento de este privado, donde "veranean" unos gringos con mucha pasta.

Pues bien, aunque el rumbo es en linea recta, nosotros no hacemos más que "eses". A medio camino nos intercambiamos el lugar con Chini, teniendo en cuenta el peligro que esto implica de caerse al río...pero no! A base de unas cuantas "eses" más llegamos al privado de Bacardi (el propietario es uno de los amos). Y después de flipar con una cosa tan senzilla como ir en cayuco por el río, empezamos a flipar con el lujoso privado del señor Bacardi. Don Maiquel nos da un tour por las casitas del privado...flipas!

Así que con emociones contradictorias (como puede ser que sea tan dificil de manejar una embarcacion tan senzilla y, sobretodo, como puede ser que al lado de Casa Guatemala haya un privado como ese?) volvemos al muelle de la clinica, donde don Maiquel nos lleva bien derechitas.

Gracias por el paseo! Bien seguro que repetiremos!

*Mr Apple ---> que por que le llamo Mr Apple? Pues por que se lo merece! Esta anecdota podriamos clasificarla como una gemmada. Imaginaos la cara de tonta que se me quedó cuando estaba yo comiendo una manzana tan tranquila y le ofrecí un mordisco y...va y el señor y se la come entera! Que que hice? Pues nada, preguntarle si estaba buena y reirme! Que grande es don Miguel!!

Gemma de corazon i Gemma de cariño

Aquests son els sobrenoms que les nostres nenes, les medianas, ens han posat a la Gemma i a mi per diferenciar-nos. D'acord que son una mica massa ensucrats, pero millor aixo que Yema de huevo, no? :-)

Doncs veureu, no se si us ho havia explicat, pero des de fa ja quasi dos mesos que no estic sola en l'orientacio del mau grup. Com en tots els grups de nens, van decidir posar una segona orientadora (sempre es millor tenir dues mares que una!). Mira que hi havia voluntaris on triar, eh? Doncs van haver de triar una catalana (be, de fet es andorrana) que es diu Gemma! Jeje, jo estic encantada, la Gemma es CALIDAD i em dona la sensacio que fem un bon equip.

Pero es clar, aixo que ens diem igual genera confusions divertides. Durant el dia, les confusions es porten mes o menys be, pero a l'hora d'anar a dormir es quan mes fan servir els sobrenoms:

- Gemma de cariño quiero un beso!

- Gemma de corazon venga por favor

- Gemma de cariño puede decirle a Gemma de corazon que quiero darle las buenas noches?

- Gemma!
- Si, dime
- No, usted no! La de corazon!

Ja veieu, ens passem deu minuts anant de llit en llit donant petons, abraçades i arrumacus a totes i cadauna de les nostres "filles" i interioritzant cada dia mes, la nostra nova identitat.

A partir d'avui em podeu dir Gemma de cariño! :-P

Tuc, tuc, choc, choc

Vet aqui una vegada... ai, perdoneu. Aquest cop canvio d'idioma, es necessari.


Erase una vez una niña muy especial llamada Lisa. Lisa llegó un día a Casa Guatemala y todavía no se ha movido de allí.

Lisa es una niña-chica-mujer que se pasa el día riendo y que le encanta cantar y bailar. Además, siempre tiene un mimo (unas veces más bruscos que otros) preparado para darte los buenos días. A Lisa le gustan muchos los cuentos, pero no los puede leer. De pequeña sufrio una meningitis que le provoco un retraso, lo que la limita para hacer algunas cosas. Lisa se pasa las mañanas haciendo chibolitas de masa para poder hacer las tortillas de maseca y ayudando a limpiar la cocina. Por las tardes está con algun voluntario paseando, escuchando musica, mirando cuentos, despiojandose o, simplemente, dejando pasar el rato hasta la hora de la ducha. Los días de Lisa son siempre más o menos iguales. Solo se ven alterados por su estado de humor, por qué cuando es bueno hace reir a todo quien la rodea, pero cuando está de mal humor puede ser la más refunfuñona de todos. Lisa tiene mucho genio!

Pues vereis, Lisa tiene un sueño desde hace mucho tiempo. Ella está "harta mil veces" de todo y no quiere estar "nunca más aquí". Sueña que un día cercano, muy a menudo mañana mismo, agarrará un "tuc, tuc" y se irá a Guate.

Lo que Lisa Choc Perez no sabe es que muy probablemente ni mañana, ni pasado, ni la semana que viene irá a ninguna parte. Pero a ver quien es el valiente que le dice la verdad? Asi que, muy a menudo, muchos de los que la rodean le siguen cariñosamente la historia y le dicen que sí, que mañana se irá, pero que no tarde en volver, por que si no la echaremos mucho de menos.

Y es que no se que sería de Casa Guatemala sin Lisa y sus gritos, risas de "bruja", insultos, expresiones típicas suyas, abrazos i "comidas" de nariz.

A pesar de que este cuento dulce y amargo a la vez todavía no tiene final, que les parece si le ponemos uno de provisional? Tal vez no se irá nunca de una vez a Guate, pero en breve, Lisa hará una excursión a Rio Dulce, donde podrá pasar un día paseando entre paradas del mercado, tuc-tucs, gente y autobuses que van para quí y para allá.

(Chini, el idioma te lo dedico :-P)

Tortilla de harina! Me da otra, por favor?

Marededeusenyor el dia que enlloc de fer l'aburrida i insipida tortilla de blat de moro (que l'unica cosa que fa es omplir-te l'estomac i engreixar-te) ens serveixen tortilla de harina!

Qui diria que una cosa tan senzilla com aigua i farina ens faria correr a fer cua quan ens n'assabentem que n'hi ha. pero, es clar, quan aixo passa un cop cada dues setmanes es pot entendre una mica, no? :-P

Per als meus fans, que sapigueu que estic preparant un video de l'apat al menjador. De moment esta en proces d'edicio, aixi que haureu d'esperar una mcia. I que sapigueu tambe que ja en tinc en ment d'altres (assaig de teatre, fent fila per anar a activitat, moment de despertar-se, llocs de Casa Guatemala...)

I fins aqui l'entrada d'avui! No us queixareu, es curteta! :-)

Cal anar tatuada de picades de mosquit?

Ja fa dies que els nens em pregunten si he agarrado varicela. Doncs no senyors! Tot i que tinc la pell ben marcada -i em sembla que sera de per vida- no es per la varicel.la!!!!!

Tot va comen}ar un dia de mitjans de setembre quan es feia fosc. La Gemma, la mes xulilla de la selva, va decidir que per una nit que no es poses repelent no li passaria res. Nyeeeeeeeeeeeec!!!! Error! Aquella nit, els putus mosquits de merda de la selva se la van menjar de viu en viu.

La cosa no hagues anat mes enlla si la Gemma, la protagonista en questio, no s'hagues rascat les picades com una "posesa" per molt que aquestes piquessin i molt.

Per postres, no nomes hi ha mosquits a la nit, sino que hi ha congues durant el dia. Aixi que de mosquit a conga i em piquen per que son uns fills de putaaaaaaaaaa! (perdoneu el vocabulari, pero es superior a mi)

Total, resumint, que ara entenc per que mai m'he volgut fer un tatuatge! Per que estava esperant aquest moment tan especial de la meva vida per fer-me un tatuatge vingut directament de la natura.

Perdoneu aquesta entrada tan sarcastica i embolicada, jeje, pero es que aixo d'anar tatuada m'afecta!!!

http://meimportasblog.blogspot.com

Aqui teniu el blog d'en Jorge, un voluntari "repetidor" de Casa Guatemala, amb grans iniciatives.

Resumint, despres de passar per aqui fa uns quants mesos i de ser el flamant director de "El Rey Leon", ha tornat amb la intencio de quedar-se un any mes. Durant aquest temps es dedicara a fer d'orientador de varones pequeños i tambe ha iniciat un projecte d'elaboracio de fitxes de cada nen, per fer-ne un seguiment psicologic per a propers orientadors. Molt interessant, tot plegat.

Si consulteu el seu blog, cosa que us recomano, podreu seguir els avensos que fa amb les donacions que ha tingut d'amics i coneguts.

Em sembla una molt bona idea donar a coneixer en que s'inverteixen els diners que, desinteressadament i amb tota confiansa, li han donat per que faci de Casa Guatemala un lloc mes acollidor i mes ben cuidat.

M'anima molt veure aquestes iniciatives.

Gracies Jorge!

Ah! I l'estic ajudant, juntament amb la Teresa i la Gemma, a preparar el Mago de Oz, obra que representarem per Nadal. A falta de Pastorets... :-)

Cal que vinguin tres nenes noves de cop?

Abans que malpenseu, deixeu-me que deixi clar que el titol no preten ser cruel amb cap nen. Simplement vull ironitzar sobre el fet que tot seguit vaig a relatar.

Dia aparentment normal, tot i que una mica atapeit de coses. A quarts de 7 ens llevem niñas pequeñas i medianas alhora(ara que son menys ens ajuntem a la mateixa habitacio) i comencem la guerra de les dutxes i les tareas. Puntualitzo, avui la "guerra" ha començat abans, quan la Raquel ha vingut a informar-me aque havia vomitat sobre els lençols i que la Vilma i la Daniela m'han dit que tenien diarrea. Res, una petita passa de grip intestinal que ens te mig endierrats a tots.

Avui, excepcionalment, estava sola amb tot el petrecol de patojas -que en diuen aqui-, per que la Laura i la Gemma estan de descans i la Mariona, la dels polls a la llum de la lluna -per la vostra tranquil.litat, no es va quedar calva-, ha hagut d'anar al dentista a que li arreglin un queixal. El cas es que la Chini, orientadora de niñas grandes, ha vingut a doanr-me un cop de ma i ens hem apanyat la mar de be.

Ai, pero si no era aixo el que volia explicar! Be, aixo es important per entrar en context de la situacio estressant del vespre. El dia avança sense mes problema. Al mati dono un cop de ma a la cuina (em dedico a picar raves durant una hora sencera!) i ajudo a preparar el cartell pel torneig de ticos (caniques) per l'endema. Al migdia, dinar sense mes importancia i moment de migdia mes o menys tranquil. A la tarda, sessio d'estetica amb les nenes i elq ue aixo comporta: surto amb les ungles pintades i el cabell tot engominat! Encara sort que no m'han maquillat :-P

I be, arriba el vespre...l'hora mes entretinguda amb les peques. S'han de dutxar i preparar pel sopar, el que ja es una moguda de per si. Em truca la Bea, la coordinadora, i em diu que necessita parlar amb mi urgentment. Que voldra? Ens trobem al davant de casa de niñas i em diu que en cinc minuts arriben tres nenes noves. Com? que tres de les que han marxat per les vacances d'estiu han tornat abans d'hora? No, no...que venen tres nenes noves completament a quedar-se!!!!!

Coooom???????!!!!!

Encara no tinc temps de reaccionar, que la Naomi m'obre la maneta i m'ensenya a dent que li acaba de caure! Toma ya! A part de tot, aquesta nit haura de venir el Ratoncito Choc Perez!!! Buf...esta passant de tot!

Doncs be, m'acosto al moll de l'oficina i veig una neneta petitona, de 3 anyets, la Deisy (ves a saber com s'escriu), agafada de la ma de la seva mare. Estan parlant amb la Bea, que els esta inscribint a l'orfanat. Es veu que es una familia molt pobra que no es pot fer carrec de les tres, per que encara tenen 2 germans mes. El cas es que tambe hi ha dues nenes mes assegudes en una cadira i envoltades de nenes: l'Arlin, de 7 anys (sera niña pequeña) i la...ostres, ara no m'enrecordo del seu nom...els tenen tan complicats!!!! El cas es que la germana gran te 9 anys i sera niña mediana.

Toma ya! En cinc minuts hem passat de ser 5 niñas medianas a ser-ne 6, de ser 4 petites a ser-ne 5 i de ser 2 ciquitos a ser-ne 3! Com si res, tu! I qui ho sabia tot aixo? SABER!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

A corre cuita muntem tres llits, posem llençols nets, muntem pavellones, busquem plats, gots i coberts per elles, els donem una tovallola i un raspall de dents...i apa! a sopar! Amb tot aixo a la casa de las niñas hi ha una revolucio de cuidao, per que totes les volen coneixer. La veritat es que estic gratament sorpresa, per que les han acollit molt be. A mes, les dues mes grans no s'han fet gens estranyes amb tota la moguda i no han plorat gens quan la mare ha marxat. Diferent es la petitona, que ho ha patit una mica mes. Pero es que es normal coi!!!!!!

Be, en total, escric aquesta entrada a punt d'anar a dormir, dins el meu pavellon, atenta al 100% de si alguna de les tres crida, plora, tus o fa algun sorollet tipic de la nit, ja sabeu, pets, roncs, parlar adormida...

Se'm tanquen els ulls...desitjo que tinguin una bona rebuda i que siguin el maxim de felices possible dins aquesta gran familia que les ha acollides. Bona nit.

Ai! Que he d'anar a fer de Ratoncito Perez!!!! Quasi se m'oblidava! :-)



(a les fotos nomes duien tres dies a Casa...i mireu que be se les veu!)

Treure polls a la llum de la lluna, un nou esport guatemaltenc

Son les 4 de la tarda i els nens i nenes acaben les activitats, aixi que tornen cap a casa. Normalment de 4 a 6 aprofiten per jugar una estona, banyar-se al riu, dutxar-se i, potser, endresar una mica les coses. Avui, de manera poc habitual, tot i que necessari de veritat, toca treure polls.

Ens centrarem en les nenes petites, que son les mes n'acostumen a acumular. Doncs be, cabell mullat, pinta de polls a la ma i una fila d'unes 10 nenes de 5 a 8 anys. Cada una traient els polls a la del davant. Toma ya! Aixi s'estan una estoneta, per que despres encara toca passar el xampu antipolls, deixar-lo actuar per uns minuts i esbandir.

La Mariona, una de les orientadores d'aquest grup de nenes tan dolces i divertides, aprofita per despollar-se (ui, sona fatal aixo! millor deixem-ho en treure's els polls, no?). Aqui agafes polls tan rapid com fas col.leccio de picades de mosquit. El que deia, aprofitant que la Naomi, la Pulula, la Vilma i la Daniela, entre d'altres, han de passar pel xampu antipolls, la Mariona tambe ho fa. Tot aixo, pero, una mica contrarrellotge, per que a les 6 es el sopar i tota la parafarnalia dels polls dura una bona estona.

Fins aqui tot be i normal, nomes a destacar algun ensurt de nena que ha acumulat milions d'ous (liendres com en diuen aqui)...mira, saps que? millor no us explico com era el cap de l'Ingrid, vale? :-P Doncs be, amb tots els caps ensabonats, quan arriba l'hora d'esbandir, quina desagradable sorpresa la de la Mariona quan descobreix que a la Casa de Ninyas han tallat l'aigua. El motiu? Saber! El cas es que no hi ha aigua i que els caps de les nenes i el seu s'han d'esbandir, per que el xampu fa efecte amb 15 minuts d'aplicacio, pero qui sap si amb 15 hores et deixa calva!!!

A tot aixo, suma-li que s'esta fent fosc i que l'hora de sopar s'apropa. Solucio d'ultima hora: fer servir les piques de la cuina per esbandir els caps de les nenes! Aqui es quan jo passo d'espectadora a participant i comenso a esbandir caps. El mes dificil de tot es quan la nena no es prou alta com per arribar al raig d'aigua. Llavors, amb una ma l'also i amb l'altra l'esbandeixo. Tot un xou!!!!

Moraleja: quan vulguis treure polls, assegura't que tens aigua a les dutxes!!!!