Festes d'aniversari

Dia de la festa: dijous passat, l'ultim del mes de setembre

Lloc: el menjador de la casa

Moment: just havent sopat

Protagonistes: l'Eluvia, la Ma Jose, l'Hugo, l'Edin, en Miguel, en Chus, l'Ingris i uns quants mes

Motiu de la celebracio: els cumples de tots els que el mes de setembre han fet anys.

El menjador tot engalanat amb guirnaldes i estrelles fetes pels nens a la classe de manualitats. Musica 100% ballable que surt del megaequip de musica de las ninas grandes. Els mes petits corrents amunt i avall del menjador. Voluntaris fent fotos com si fossim paparazzis. Tot aixo per esperar el gran moment de la nit: EL PASTIS!!!!!

En Burt, cuiner professional i actual orientador de varones pequenos, va fer un pastis bonissim que van acompanyar d'un tang de maduixa ben artificial, pero ben bo.

I es clar! Els regals per als "hojameneados" no podien faltar!!! Des de caites (sandalies en guatemaltenc),a cinturons, passant per un joc de compassos o una samarreta pijilla nova de trinca.

I felissos i contents de sentir-se especials per un dia, tots se'n van a dormir amb la dolsor del pastis als llavis.

Un dia qualsevol a Casa Guatemala

Sona el despertador. Be, de fet, no sona. No me'l poso mai, per que la llum del dia entra per les parets reixades de l'habitacio que comparteixo amb l'Izaskun. Cap a quarts de 7 del mati m'aixeco, em dutxo (per primer cop al dia), emvesteixo i esmorzo els meus cereals amb llet (que cada un, si vol, es pot comprar en una de les poques sortides al poble que fem entre setmana). Amb tot aixo saludo a la Bea, a la Vane, a la Maria, al Gustavo, al Thay, a la Valeria,...vaja, a la resta de voluntaris amb els que comparteixo casa.

A dos quarts de 8 comensen les classes i tots els nens i nenes es reuneixen a la "cancha", on fan files i se'n va cadascu a la classe que li toca. Jo vaig cap a la biblioteca, una petita habitacio que sura al costat del riu, a tocar de la classe de parvuls. Alla hi estem amb la Maria i rebem als cursos que van venint. Tots tenen com dues hores de biblioteca a la setmana i aleshores aprofiten per llegir els mes grans i per sentir contes els mes peques.

A quarts de 10 hi ha la refraccion, una mena de tentempie en que els nens beuen una beguda nutritiva feta a base de cereals o be una pesa de fruita (els dies especials). I tornem a la biblio fins l'hora de dianr, o sigui, les 11 del mati. No m'he equivocat d'hora no! El que passa es que aqui les hores estan una mica mogudes: s'esmorza a les 6, es dina a les 11 i se sopa a les 6. A dia d'avui, encara no he esmorzat al menjador...Doncs be, a l'hora de dinar tothom fa cua darrera les olles on hi ha o be arros o be frijoles o be pasta amb verdures (els dies super especials). Hi ha dies en que esta mes bo que d'altres.

Des d'aleshores fins la una, els voluntaris tenim temps per desconnectar, per rentar roba,, per tornar-te a dutxar, per netejar el que toca de la casa (que bona falta li fa!). A mi, el que m'agrada molt es anar al moll de la clinica, un raco apartat de la cridoria i les corredisses, al costat del riu i on, amb una mica de sort, corre l'aire.
A la una tornem a les classes. Aquests dies ajudo a l'Angelo amb els chiquitos, que fan Kinder, vaja, escola bressol. M'ho passo pipa amb ells! Nomes son set nens, amb el que pots estar molt per ells. El que fem es jugar, aprendre l'alfabet, jugar, pintar, jugar, aprendre els numeros, jugar, aprendre els animals, jugar...
A quarts de tres torna a haver-hi refreccion durant mitja horeta i de tres a quatre hi ha l'ultima hora de classe.


Se m'oblidava! Cada hora del pati tenen el "momento civico", un acte molt patriotic, potser massa i tot. Tots els nens es posen en fila i amb la ma al cor canten l'himne de Guatemala i presenten honors a la bandera. Tot aixo per si de cas se'ls oblida de quin pais son.

I be, de quatre a sis hi ha moment de descans. Normalment anem a Brisas, a l'aldea del costat, on prenem una cola freda...moooooolt freda!!!!!!! Tambe es un bon moment per dutxar-se per segona o tercera vegada...per treure's de sobre tota la suor acumulada i la bruticia d'anar amunt i avall. S'agraeix. I basicament s'ha de fer aleshores per que a les 8 tallen l'aigua fins al dia seguent, jeje

L'hora del sopar es una repeticio del dinar, pero al vespre: cues, cridories, nens corrents pel menjador, moment en que voluntaris i orientadors es troben, calor,...
I quan sembla que el dia s'ha acabat (i de fet no falta massa per que quan es fa fosc se'n fa de veritat), encara queda una horeta d'activitat amb els nanos abans no se'n vagin a dormir.

I despres de tot aixo, suma-li deu corre amunt i avall, vint abrasades, cinquanta mirades de curiositat i mil somriures. Amb tot aixo i els mosquits, apago la llanterna i bona nit.

"La Selva dels Voluntaris" o " Gran Hermano Solidari"

Aquests son els dos noms que he pensat que podrien quedar be pel nou programa de Tele5 o Antena3. Ho te tot:

- els concursants: nois i noies guapos d'arreu del mon, amb ganes de viure aventures i de coneixer gent. A mes, amb un objectiu solidari que els uneix en el seu viatge.

- un plato natural: la selva de Guatemala, amb tot el que aixo representa. O sigui, calor, humitat, mosquits, aranyes, escorpins, serps, rates, un riu on banyar-se, pluges que no avisen, suor,...

- proves per superar: enfrontar-se a classes de mes de 20 nens de cinc-sis anys, que nomes volen jugar i tu els intentes que et facin cas; intentar fer una classe de gimnas quan l'unic idioma que parlen els nens es el castella i el voluntari professor nomes parla angles; lluitar contra els polls que els nens i nenes et poden encomanar; fer un esfors sobrehuma per no rascar-te les mil picades que tens a les cames; aconseguir que tots els nens, i sobretot els mes petits, es rentin les mans abans de menjar; no deixar-se entabanar els primers dies de classe...son molt espavilats!; acostumar-se a menjar arros amb frijoles i tortilles de blat de moro; aprendre a dormir amb la mosquitera; i moltes mes que van apareixent...cada dia proves sorpresa a superar!!!

- els cotilleos: tot un grup de concursants, aillats en la selva i amb nit molt llargues i fosques. Tots o quasi tots convivint en la mateixa casa "La Casa de Voluntarios" i enfrontant-nos a les mateixes proves. Aixo pot generar moltes situacions dignes de cotilleo i, si a mes li afegim dues festes per setmana, amb beguda "para tomar" i musica reggetoniana per ballar...diguem que la temperatura puja i les ganes d'arrambar tambe :-P

- un objectiu comu: aconseguir que els nens i nenes que viuen i estudien aqui puguin portar un dia a dia mes o menys normal i amb el maxim d'alegria possible.

Be, fent un repas esta clarissim que l'objectiu a aconseguir no es gens adequat per a un programa d'aquest estil, aixi que ho deixarem en un projecte, vale?

Aixo si, els cotilleos al Gran Hermano Solidari ja han comensat!!!!!! :-P

Excursio a Rio Frio amb els nens

tercer dia a Casa Guatemala...

tot just avui em comenso a aprendre els noms d'alguns dels molts nens i nenes que viuen o estudien aqui. Noms que semblen trets de series americanes dels anys setenta: Annibal, Walter, Selbin,... pero tambe hi ha Romario, Florinda, Jessica, Carlos,...

Avui, per acabar de celebrar la setmana presidida pel Dia de la Independencia, els nens i nenes no han tingut classes i hem anat tots d'excursio a Riu Frio, un raco de la selva amb un rio bastant profund on els nens han pogut banyar-se i s'ho han passat pipa. Hem dinat tambe alla, i sabeu que? arros amb frijoles, es clar! que ells mateixos han carregat en una olla i que tots hem compartit amb tortitas.

No pretenc fer-me pesada amb les meves enumeracions, pero no tinc masa temps per escriure i pot ser la manera mes rapida de que us feu una petita idea de tot el que veig i visc al meu voltant:

- somriures inacabables de tota la canalla d'aqui
- humitat quasi insuportable que fa que suis tot el dia...fins i tot despres de dutxar-te
- cares embadalides dels varones pequenos, quan ahir els explicava un conte
- arros amb frijoles per dinar i sopar
- abrassades carinyoses dels chiquitos, mentre esperavem per dinar
- mosquits...congues...vaja, en general, bitxos emprenyadors
- casa de ninas grandes, de varones grandes, de ninas pequenas y varones pequenas
- passejos en la llanxa per arribar al poble, on comprem aigua i cosetes "necessaries" per tal que et sembli que no estas aillat enmig de la jungla
- nenes de 12 i 13 anys ballant reggeton d'una manera increible (es porta a la sang!!!)
- ...

i moltes mes coses pero s'acaba el meu temps, el llum del generador s'acaba i he d'anar a sopar, que sino s'haura acbat

de moment, la meva motxilla es a mexic, pero esperemque dema o dema passat la tindre amb mi...aix...m'ha sortit viatgera la tia!

fins la properaaaaaaaa a a a a a aaaaaaaaa

Primeres impressions

Torno a ser aquiiiii

com que molt probablement estare dies sense poder-me connectar (dema mateix ja me'n vaig cap a l'orfanat!!!), esteu de sort i avui hi ha l'oferta 2 por 1.

doncs be, com molt be diria el nostre estimat molinaaaaa... aqui guatemala fa una mica de calor, eh? pero nomes la justa, eh?... per que et puguis... fondre i no trobin de tu mes que les gotetes de suor ... resumint: FA UNA CALOR QUE TETORRAS!!!!!!!!!!

I per aixo vull declarar publicament que estic contenta i felis (no hi ha ces trencades!) d'haver-me tallat el cabell tan cuuuuurt!!!!! a veure, no per dur-lo curt suo menys, pero els que el porteu curtet m'enteneu, oi que si???

I despres d'aquesta petita introduccio metereologica i estilista, una petita enumeracio de les meves primeres impressions:

- gent tranquil.la i forsa agradable la guatemalteca
- mosquiteres dificils de muntar (cal que costi tant?)
- un jetlag inexistent...estic tan cansada que dormiria tot el dia. no noto la diferencia horaria!
- paisatges increiblement verds
- la Vanessa i la Beatrice, dues voluntaries que, com jo, van arribar el dilluns al pais
- l'espera d'anar dema cap a l'orfanat i de coneixer tots el nens i nenes de qui tant hem sentit parlar
- un paratge caribeny a la ribera del Rio Dulce, a tocar de la costa atlantica, que impacta per la quantitat de iots i llanxes que s'hi veuen
- l'Angie, la directora de l'orfanat, una senyora mes aviat mistica que, entre d'altres coses, ens ha "advertit" amablement de les incomoditats de l'orfanat. Prefereixo no entrar en detalls dels bitxets que ens hi podem trobar, per que com que encara no els he vist ni viscut... (em sembla que li haure de dedicar un capitol sencer :-P)
-un agradable sopar a tocar del riu, amb la brisa caribenya refrescant-nos i una familia de guatemaltencs ballant reggetton (o com coi es digui) al mig del menjador
- una diada de la Independencia que hem viscut de passada, pujades a un bus i veient algunes de les manifetacions festives que la gent d'aqui fa per celebrar el seu dia
- uns autobusos de linia que recorden els que veiem a l'india, tots maquejats amb colors llampants
-...

ja veieu, fins ara ben poca cosa impactant a destacar, imagino que lo fort comensara dema, amb la nostra arribada a l'orfanat. Crec que tindre moltes coses per explicar la propera vegada que bloggegi.

be, me'n vaig a gaudir de la meva primera nit sota una mosquitera. Diuen que sempre hi ha una primera vegada, no?

cal que em perdin la motxilla?

Un bon titol per comensar, no? perdo, el teclat es molt raro i li falten moltes coses...aaaaappppppffffff

Doncs aixo, no hi havia prou nervis i emocions el dia que marxava, que... PAM! Arribem a Londres, control tipic de passaports - de moment cap problema pel meu nou look perroflautico-, anem a recollir les maletes -jo i tota la resta de l avio- i... espera, espera, espera... la gent recull les seves i a mi no em surt la meva. Esperaaaa!!!! Que havia facturat dues bosses! La motxillota de 22 kg i una bosseta de...posa-li 500g plena de pilotetes pels nens. Doncs apa! la bosseta arriba i la motxilla no. Homeeeeeeee!!!

Visita al taulell d Iberia, reclamacio pertinent i be, a hores d ara se que havia d aribar avui a guatemala i si tot va be - ja us ho fare saber- dema la tindre amb mi...aix! ajunteu totes les energies per tal que dema pugui tenir calcetes netes!!! -P

Va, mirem el canto positiu... no vaig haver de facturar la motxilla fins a guatemala!!! Vale, en un acte d inconsciencia no vaig posar roba interior de recanvi en la bossa de ma, pero els diners ho arreglen tot, no? ho quasi...

Ui, ui...no s acaba aqui, eh? La gemma mes despistada va fer acte de presencia i no va canviar cap euro a lliura -es diuen aixi les monedes de UH, oi?- aaaaapppppppfffffff...La primera cosa que havia de pagar era el bitllet d autobusque m havia de portar a l hotel. Us podeu imagina r la cara de TONTA que se m va quedar quan li dono 2 euros i ell amablement em diu Ui no, els euros no son valids. Ulls oberts com taronges, sour freda i una vergonya indescriptible. Aixo es el que em va passa ren els milisegons posteriors a que el bon conductor no m acceptes la pasta. Total, el millor de tot ve ara. Em deuria veure tal cara d apurada, que em va deixar passar sense pagar!!! Ro que fooooort!!!!!!
Solucio d iltima horea pero 100% efectiva treure diners d un caixer automatic. De nou, els diners...

De moment, fins aqui les Gemmades d avui> No patiu, pero, que segur que n hi ha mes!!!!!!

vamos que nos vamos!!!!

molt bon diiiiaaaaaaaaa

ja està aquí, ja ha arribat el dia G. Tant temps esperant, tants preratius, tant pensar en com anirà, tants sopars de comiat, tants nervis, tant, tant, tant... i ja està! Bé, ja està o millor dit, ja comença! Ja s'ha acabat el compte enrera, però ja comença l'aventura, com molts l'heu qualificada. Avui, 13 de setembre, marxo cap a Guatemala per un temps indefinit, com m'agrada dir, que pot anar d'unes quantes setmanes a uns quants mesos. Bàsicament, i com molts ja sabeu, hi vaig per viure, aprendre i col.laborar amb els nens i nenes d'un orfanat situat al mig de la selva, molt a prop de la costa atlàntica, a tocar del llac més gran de Centre Amèrica, el Llac Izabal. L'associació amb la que estaré es diu Casa Guatemala, així de senzill, però clar i per si us vé de gust saber-ne més, aquí teniu el seu link:

http://www.casa-guatemala.org/

http://www.asociacion-casaguatemala.es


Així que amb la motxilla feta, els documents preparats, la música a l'mp3 a tope (ja se sap, des de Jack Johnson a David Guetta, passant per Sopa de Cabra...amb algun toc de Queen) i les lectures pel viatge, podríem dir que això ja ho tindríem, no?

Bé, ara només em queda trepitjar la sorra de la meva estimada platja de vilassar, tot deixant que el mar em remulli els peus, fer un dinaret a casa amb ma mare i la laia... i volar!!!! volar cap a l'aventura! :-)

I res, aquí una servidora intentarà fer un blog poc aburridot i que sigui de l'"agradu" de tothom. Així que a mesura que tingui anècdotes interessants per explicar, aventures divertides per escriure i experiències més o menys colpidores per compartir, aquí tindreu un bon lloc on llegir-les. Això sempre que la tecnologia m'ho permeti!

M'enduc totes les abraçades, petons (de butxaca) i consells que m'heu anat donant aquests dies de tràfec, nervis i atabalamenta, per què així, sempre que em calgui, els pugui fer servir.

Agraïda, agraïda, dios, dios

i la pregunta és: la Gemma ha estat capaç d'encabir tot això a la motxilla?
resposta: amb calçador, però sí!

:-P