dissabte, 26 de setembre del 2009

Un dia qualsevol a Casa Guatemala

Sona el despertador. Be, de fet, no sona. No me'l poso mai, per que la llum del dia entra per les parets reixades de l'habitacio que comparteixo amb l'Izaskun. Cap a quarts de 7 del mati m'aixeco, em dutxo (per primer cop al dia), emvesteixo i esmorzo els meus cereals amb llet (que cada un, si vol, es pot comprar en una de les poques sortides al poble que fem entre setmana). Amb tot aixo saludo a la Bea, a la Vane, a la Maria, al Gustavo, al Thay, a la Valeria,...vaja, a la resta de voluntaris amb els que comparteixo casa.

A dos quarts de 8 comensen les classes i tots els nens i nenes es reuneixen a la "cancha", on fan files i se'n va cadascu a la classe que li toca. Jo vaig cap a la biblioteca, una petita habitacio que sura al costat del riu, a tocar de la classe de parvuls. Alla hi estem amb la Maria i rebem als cursos que van venint. Tots tenen com dues hores de biblioteca a la setmana i aleshores aprofiten per llegir els mes grans i per sentir contes els mes peques.

A quarts de 10 hi ha la refraccion, una mena de tentempie en que els nens beuen una beguda nutritiva feta a base de cereals o be una pesa de fruita (els dies especials). I tornem a la biblio fins l'hora de dianr, o sigui, les 11 del mati. No m'he equivocat d'hora no! El que passa es que aqui les hores estan una mica mogudes: s'esmorza a les 6, es dina a les 11 i se sopa a les 6. A dia d'avui, encara no he esmorzat al menjador...Doncs be, a l'hora de dinar tothom fa cua darrera les olles on hi ha o be arros o be frijoles o be pasta amb verdures (els dies super especials). Hi ha dies en que esta mes bo que d'altres.

Des d'aleshores fins la una, els voluntaris tenim temps per desconnectar, per rentar roba,, per tornar-te a dutxar, per netejar el que toca de la casa (que bona falta li fa!). A mi, el que m'agrada molt es anar al moll de la clinica, un raco apartat de la cridoria i les corredisses, al costat del riu i on, amb una mica de sort, corre l'aire.
A la una tornem a les classes. Aquests dies ajudo a l'Angelo amb els chiquitos, que fan Kinder, vaja, escola bressol. M'ho passo pipa amb ells! Nomes son set nens, amb el que pots estar molt per ells. El que fem es jugar, aprendre l'alfabet, jugar, pintar, jugar, aprendre els numeros, jugar, aprendre els animals, jugar...
A quarts de tres torna a haver-hi refreccion durant mitja horeta i de tres a quatre hi ha l'ultima hora de classe.


Se m'oblidava! Cada hora del pati tenen el "momento civico", un acte molt patriotic, potser massa i tot. Tots els nens es posen en fila i amb la ma al cor canten l'himne de Guatemala i presenten honors a la bandera. Tot aixo per si de cas se'ls oblida de quin pais son.

I be, de quatre a sis hi ha moment de descans. Normalment anem a Brisas, a l'aldea del costat, on prenem una cola freda...moooooolt freda!!!!!!! Tambe es un bon moment per dutxar-se per segona o tercera vegada...per treure's de sobre tota la suor acumulada i la bruticia d'anar amunt i avall. S'agraeix. I basicament s'ha de fer aleshores per que a les 8 tallen l'aigua fins al dia seguent, jeje

L'hora del sopar es una repeticio del dinar, pero al vespre: cues, cridories, nens corrents pel menjador, moment en que voluntaris i orientadors es troben, calor,...
I quan sembla que el dia s'ha acabat (i de fet no falta massa per que quan es fa fosc se'n fa de veritat), encara queda una horeta d'activitat amb els nanos abans no se'n vagin a dormir.

I despres de tot aixo, suma-li deu corre amunt i avall, vint abrasades, cinquanta mirades de curiositat i mil somriures. Amb tot aixo i els mosquits, apago la llanterna i bona nit.