Primeres impressions

Torno a ser aquiiiii

com que molt probablement estare dies sense poder-me connectar (dema mateix ja me'n vaig cap a l'orfanat!!!), esteu de sort i avui hi ha l'oferta 2 por 1.

doncs be, com molt be diria el nostre estimat molinaaaaa... aqui guatemala fa una mica de calor, eh? pero nomes la justa, eh?... per que et puguis... fondre i no trobin de tu mes que les gotetes de suor ... resumint: FA UNA CALOR QUE TETORRAS!!!!!!!!!!

I per aixo vull declarar publicament que estic contenta i felis (no hi ha ces trencades!) d'haver-me tallat el cabell tan cuuuuurt!!!!! a veure, no per dur-lo curt suo menys, pero els que el porteu curtet m'enteneu, oi que si???

I despres d'aquesta petita introduccio metereologica i estilista, una petita enumeracio de les meves primeres impressions:

- gent tranquil.la i forsa agradable la guatemalteca
- mosquiteres dificils de muntar (cal que costi tant?)
- un jetlag inexistent...estic tan cansada que dormiria tot el dia. no noto la diferencia horaria!
- paisatges increiblement verds
- la Vanessa i la Beatrice, dues voluntaries que, com jo, van arribar el dilluns al pais
- l'espera d'anar dema cap a l'orfanat i de coneixer tots el nens i nenes de qui tant hem sentit parlar
- un paratge caribeny a la ribera del Rio Dulce, a tocar de la costa atlantica, que impacta per la quantitat de iots i llanxes que s'hi veuen
- l'Angie, la directora de l'orfanat, una senyora mes aviat mistica que, entre d'altres coses, ens ha "advertit" amablement de les incomoditats de l'orfanat. Prefereixo no entrar en detalls dels bitxets que ens hi podem trobar, per que com que encara no els he vist ni viscut... (em sembla que li haure de dedicar un capitol sencer :-P)
-un agradable sopar a tocar del riu, amb la brisa caribenya refrescant-nos i una familia de guatemaltencs ballant reggetton (o com coi es digui) al mig del menjador
- una diada de la Independencia que hem viscut de passada, pujades a un bus i veient algunes de les manifetacions festives que la gent d'aqui fa per celebrar el seu dia
- uns autobusos de linia que recorden els que veiem a l'india, tots maquejats amb colors llampants
-...

ja veieu, fins ara ben poca cosa impactant a destacar, imagino que lo fort comensara dema, amb la nostra arribada a l'orfanat. Crec que tindre moltes coses per explicar la propera vegada que bloggegi.

be, me'n vaig a gaudir de la meva primera nit sota una mosquitera. Diuen que sempre hi ha una primera vegada, no?