L'atac de les aranyes cavall

Dijous a la nit.

Les nenes ja dormen i amb la Laura mirem una peli al portatil. Per que ella no estigui massa lluny de les seves i per que els mosquits de fora no se'ns mengin, ens posem a la seva habitacio amb el volum ben baixet.

Els ulls pesen, aixi que abans que s'acabi la peli decidim anar a dormir. Jo tinc un dia tonto, prerregla i farta que les picades em piquin. Pujo a l'habitacio i enlluernant amb el frontal, em disposo a muntar la mosquitera. Pero a mitja operacio, quina desagradable sorpresa la meva quan veig que una aranya negra, gorda i peluda de la mida del meu palmell de la ma esta immobil a la paret del costat del meu llit. Cagunlapunta! Nomes em faltava aixo!!!!

La reaccio normal hagues estat fotre-li una bona ostia i matar-la, oi? Doncs no, enlloc d'aixo em quedo immobil i despres de mirar-la amb una barreja de por, fastic i admiracio, agafo el sac de dormir i me'n vaig a dormir a l'habitacio de la Laura. Dema sera un altre dia, diguem que no estic acostumada a compartir habitacio i quasi llit amb una aranya cavall.

Divendres a les 6 del mati.

L'aranya ja no hi es. I la gran pregunta es: "On coi s'ha ficat aquesta ara?". Despres d'esmorzar em disposo a netejar la meva habitacio, a veure si la trobo i amb un atac de valentia la mato. Amb tot aixo, la Rosita, la Diana i la Raquel estan a la meva habitacio (es la seva nova aficio, jeje, ultimament el meu llit esta sempre amb gent pel damunt!) i van mirant com intento trobar l'aranya.

Agafo un pot de lleixiu... i de cop noto una cosa que se'm passeja pel peu...L'ARANYA!!!!!!! Deixo anar un "ostia puta!" que, per sort, queda camuflat pels crits de les nenes:

"-La araña!!!
- Rosita! Matala! Matala!"

I la Rosita, la meva heroina, la mata d'un cop de caite. Toma ya! Les meves nenes son unes cracks!!!

Ah! I que per que es diuen aranyes cavall? Doncs per que amb la seva picada atravessen la "pezuña" (perdoneu, no recordo com es en catala) del cavall. Interessant, oi?