Durant una setmana m'he sentit turista! Quin gustasso! Dijous a la tarda vam marxar de Casa Guatemala amb la Laura i l'Izaskun cap a Livingston i, a partir d'aleshores, hem enllassat llanxes, autobusos, minibusos i camions per tal d'arribar a tot els destins pensats.
Despres de molts dies de no fer enumeracions, avui em permeto el luxe de fer-ne una:
- un trajecte en llanxa fins a Livingston a tota canya i amb bots, pero molt refrescant.
- la Laura, una "nena petita" vasca molt dolsa i que no nomes no para de riure, sino que em fa riure i molt. Ah! I es una fiestera de cuidado!
- la costa atlantica, asquerosament bruta de deixalles, pero paradisiaca a la vegada (al menys a prop de Livingston). Una gran contradiccio...
- l'Izaskun, l'altra companya de viatge, tambe vasca, una aposta segura de diversio, pero tambe de tranquil.litat
- Siete Altares, un paradis amagat enmig de la selva, entre Guatemala i Belize, amb alguna cascada i "pozas" per banyar-se i relaxar-se.
- licuado de banano, de maduixa o de sindria per esmorzar, un vici molt sa.
- viatges interminables en bus, pero amenitzats amb musica de l'ipod (que be tenir-lo amb mi!) i amb les fotos de la camera
- Flores, una ciutat molt petitona, pero bufona i tranquil.la, de cami a Tikal
- en Vinicio, un negre de Livingston, podriem dir acrobata de professio, que ens va fer d'amfitrio en la nit-festa del seu poble i que ens va conquistar...a alguna mes que a les altres :-P
- el llac Peten Itza, on ens hem banyat com si fos una piscina d'aigua cristal.lina
- la punta, el ball guatemaltenc per excel.lencia. Val, d'acord, prometo llansar-me a ballar-la properament!
- els miralls inexistents en molts dels hotels on hem dormit. Que els passa als guatemaltencs amb els miralls?
- fotos, fotos i mes fotos. M'esta agradant aixo de fer de reportera dicharachera!
- la calma guatemalteca, que se'ns ha encomanat molt! Esta be aixo de no anar estressat per uns dies
- les ferides de les picades de mosquit: per fi se m'han curat! Al menys de moment. Diguem que hem fet una treva de pau fins que torni a Casa Guatemala
- Tikal, les espectaculars runes maya situades enmig de la selva, on t'hi pots perdre i t'hi pots trobar en un gran mati de passejar-t'hi. Queda pendent coneixer la historia dels maya
- "Te amo taaaaanto" i tantes cansons de reggeton que ja m'estic aprenent. Prepareu-vos quan torni! :-P
- Semuc Champey, un altre paradis amagat, potser mes espectacular que Siete Altares, on l'aigua cristal.lina et crida a qui t'hi llancis SI o SI!!!!! (Sara, hi hem d'anar plegades!)
- els apats...disfrutant tots i cada un dels sabors dels vegetals, el pollastre, la fruita,...vaja, gaudint menjant. Norma n° 1 d'aquests dies: NO demanar frijoles per res del mon!
- el somriure constant a la cara. No se'ns ha esborrat! Estem felices de poder correr pel pais
- les hamaques, les nostres amigues de relax...
- i ja per acabar, les ganes que arribi el proper descans per poder coneixer un trosset mes de Guatemala i un trosset mes de la Laura i l'Izaskun...si es que tornem a marxar plegades, es clar.
Despres de molts dies de no fer enumeracions, avui em permeto el luxe de fer-ne una:
- un trajecte en llanxa fins a Livingston a tota canya i amb bots, pero molt refrescant.
- la Laura, una "nena petita" vasca molt dolsa i que no nomes no para de riure, sino que em fa riure i molt. Ah! I es una fiestera de cuidado!
- la costa atlantica, asquerosament bruta de deixalles, pero paradisiaca a la vegada (al menys a prop de Livingston). Una gran contradiccio...
- l'Izaskun, l'altra companya de viatge, tambe vasca, una aposta segura de diversio, pero tambe de tranquil.litat
- Siete Altares, un paradis amagat enmig de la selva, entre Guatemala i Belize, amb alguna cascada i "pozas" per banyar-se i relaxar-se.
- licuado de banano, de maduixa o de sindria per esmorzar, un vici molt sa.
- viatges interminables en bus, pero amenitzats amb musica de l'ipod (que be tenir-lo amb mi!) i amb les fotos de la camera
- Flores, una ciutat molt petitona, pero bufona i tranquil.la, de cami a Tikal
- en Vinicio, un negre de Livingston, podriem dir acrobata de professio, que ens va fer d'amfitrio en la nit-festa del seu poble i que ens va conquistar...a alguna mes que a les altres :-P
- el llac Peten Itza, on ens hem banyat com si fos una piscina d'aigua cristal.lina
- la punta, el ball guatemaltenc per excel.lencia. Val, d'acord, prometo llansar-me a ballar-la properament!
- els miralls inexistents en molts dels hotels on hem dormit. Que els passa als guatemaltencs amb els miralls?
- fotos, fotos i mes fotos. M'esta agradant aixo de fer de reportera dicharachera!
- la calma guatemalteca, que se'ns ha encomanat molt! Esta be aixo de no anar estressat per uns dies
- les ferides de les picades de mosquit: per fi se m'han curat! Al menys de moment. Diguem que hem fet una treva de pau fins que torni a Casa Guatemala
- Tikal, les espectaculars runes maya situades enmig de la selva, on t'hi pots perdre i t'hi pots trobar en un gran mati de passejar-t'hi. Queda pendent coneixer la historia dels maya
- "Te amo taaaaanto" i tantes cansons de reggeton que ja m'estic aprenent. Prepareu-vos quan torni! :-P
- Semuc Champey, un altre paradis amagat, potser mes espectacular que Siete Altares, on l'aigua cristal.lina et crida a qui t'hi llancis SI o SI!!!!! (Sara, hi hem d'anar plegades!)
- els apats...disfrutant tots i cada un dels sabors dels vegetals, el pollastre, la fruita,...vaja, gaudint menjant. Norma n° 1 d'aquests dies: NO demanar frijoles per res del mon!
- el somriure constant a la cara. No se'ns ha esborrat! Estem felices de poder correr pel pais
- les hamaques, les nostres amigues de relax...
- i ja per acabar, les ganes que arribi el proper descans per poder coneixer un trosset mes de Guatemala i un trosset mes de la Laura i l'Izaskun...si es que tornem a marxar plegades, es clar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada