"Un olor a tabaco y Channel" = titol sino veridic, com a minim el que es mereix, de la canso que es dedica a tot voluntari i orientador quan marxa de Casa Guatemala.
"Sala de distracciones" = habitacio situada entre els horts de cultiu i els gronxadors, on els voluntaris i mestres fem festes els dimecres a la nit.
A veure, com que fem festes en un orfanat perdut enmig de la selva de Guatemala? Doncs si, aixi es. Gracies a un generador podem tenir la sala iluminada i amb musica. De la beguda fresca (cerveseta, cocacola i, fins i tot, ron) se n'encarrega el nostre "estimat" Hotel Backpackers (que es mereix una entrada alblog per ell solet...). I de l'alegria i les ganes de ballar ens n'encarreguem nosaltres.
Si que potser sona una mica surrealista, pero la veritat es que cosetes tan banals com aquesta ajuden a desconnectar per unes horetes de tota la vida de l'escola i l'orfanat. Despres de 3 setmanes, m'atreveixo a dir que es forsa necessari!
Doncs be, dimecres passat li vam dedicar el Tabaco y Channel a l'Isabella, una noia brasilera que, despres de quasi 5 mesos, se'n torna cap a casa. Ha fet d'orientadora de niñas pequeñas i la seva substituta sera la Mariona, una dels molts catalans que estem invaint Casa Guatemala.
I la pregunta es: si a l'Isabella nomes he tingut el plaer de coneixer-la durant dues setmanes i el dimecres passat ja em vaig emocionar, que passara en uns tres mesos, quan marxin l'Izaskun, l'Angela, la Sonia, la Maria... Hi haura un mar de llagrimes??? Mira, sabeu que? Prefereixo no pensar-ho! :-P
De moment, aqui teniu l'enllaç de la cançometa en qüestio, uqe per mi, ja s'ha convertit en l'himne de Casa Guatemala.
http://www.goear.com/listen/86d06c8/tabaco-y-channel-bacilos
"Sala de distracciones" = habitacio situada entre els horts de cultiu i els gronxadors, on els voluntaris i mestres fem festes els dimecres a la nit.
A veure, com que fem festes en un orfanat perdut enmig de la selva de Guatemala? Doncs si, aixi es. Gracies a un generador podem tenir la sala iluminada i amb musica. De la beguda fresca (cerveseta, cocacola i, fins i tot, ron) se n'encarrega el nostre "estimat" Hotel Backpackers (que es mereix una entrada alblog per ell solet...). I de l'alegria i les ganes de ballar ens n'encarreguem nosaltres.
Si que potser sona una mica surrealista, pero la veritat es que cosetes tan banals com aquesta ajuden a desconnectar per unes horetes de tota la vida de l'escola i l'orfanat. Despres de 3 setmanes, m'atreveixo a dir que es forsa necessari!
Doncs be, dimecres passat li vam dedicar el Tabaco y Channel a l'Isabella, una noia brasilera que, despres de quasi 5 mesos, se'n torna cap a casa. Ha fet d'orientadora de niñas pequeñas i la seva substituta sera la Mariona, una dels molts catalans que estem invaint Casa Guatemala.
I la pregunta es: si a l'Isabella nomes he tingut el plaer de coneixer-la durant dues setmanes i el dimecres passat ja em vaig emocionar, que passara en uns tres mesos, quan marxin l'Izaskun, l'Angela, la Sonia, la Maria... Hi haura un mar de llagrimes??? Mira, sabeu que? Prefereixo no pensar-ho! :-P
De moment, aqui teniu l'enllaç de la cançometa en qüestio, uqe per mi, ja s'ha convertit en l'himne de Casa Guatemala.
http://www.goear.com/listen/86d06c8/tabaco-y-channel-bacilos
2 comentaris:
m'ha encantat la cançó...
i sí, hi haurà un mar de llàgrimes... però i el mar de riures que hauràs viscut?
muaaaaaaaaaa
mancantao!
ptonets guapissssima!
Publica un comentari a l'entrada