Martes por la mañana de principios de diciembre. Hay sol y calor, pero el dia es bastante agradable por que tambien hay brisa. Ayer, Chini y yo quedamos con don Maiquel para ir en su cayuco por el rio.
Después de una reunion de presentacion de la nueva directora de la escuela, señu Silvia (mejor no hago comentarios de la "parafarnalia" de la reunion, por que atufa un poco), y despues de una guerra de agua que empezó una servidora y que por momentos agarró un aire demasiado arriesgado (más de una terminamos mojadas de arriba a abajo!), nos vamos para el muelle de la clinica, donde don Maiquel nos espera.
Para subir al cayuco se requiere un poco de habilidad, por que es bastante inestable. Para los que no lo sepais, un cayuco es una barquita de unos 3 metros de largo por menos de uno de ancho. Se mueve por el río con la fuerza de los remos y muchos de los locales los utilizan para hacer recorridos cortos o para pescar (la postal de un pescador tirando la red desde el cayuco es preciosa!).
Lo que decía, una vez en el cayuco y no sin un par de sustos, nos situamos: don Maiquel detrás, Chini delante y yo en medio, lista para achicar si es necesario. Y empezamos a remar! Don Maiquel, también conocido por Mr Apple*, nos da cuatro indicaiones de como mantener un buen rumbo. Es tan senzillo como una o dos paladas a la derecha y una o dos a la izquierda. Claro, la teoría es muy senzilla, pero la practica no tanto!!!
Nuestro destino es un privado que esta como a un par de km de Casa Guatemala. La mujer de don Maiquel, doña Mati, trabaja en el mantenimiento de este privado, donde "veranean" unos gringos con mucha pasta.
Pues bien, aunque el rumbo es en linea recta, nosotros no hacemos más que "eses". A medio camino nos intercambiamos el lugar con Chini, teniendo en cuenta el peligro que esto implica de caerse al río...pero no! A base de unas cuantas "eses" más llegamos al privado de Bacardi (el propietario es uno de los amos). Y después de flipar con una cosa tan senzilla como ir en cayuco por el río, empezamos a flipar con el lujoso privado del señor Bacardi. Don Maiquel nos da un tour por las casitas del privado...flipas!
Así que con emociones contradictorias (como puede ser que sea tan dificil de manejar una embarcacion tan senzilla y, sobretodo, como puede ser que al lado de Casa Guatemala haya un privado como ese?) volvemos al muelle de la clinica, donde don Maiquel nos lleva bien derechitas.
Gracias por el paseo! Bien seguro que repetiremos!
*Mr Apple ---> que por que le llamo Mr Apple? Pues por que se lo merece! Esta anecdota podriamos clasificarla como una gemmada. Imaginaos la cara de tonta que se me quedó cuando estaba yo comiendo una manzana tan tranquila y le ofrecí un mordisco y...va y el señor y se la come entera! Que que hice? Pues nada, preguntarle si estaba buena y reirme! Que grande es don Miguel!!
divendres, 11 de desembre del 2009
dijous, 10 de desembre del 2009
Gemma de corazon i Gemma de cariño
Aquests son els sobrenoms que les nostres nenes, les medianas, ens han posat a la Gemma i a mi per diferenciar-nos. D'acord que son una mica massa ensucrats, pero millor aixo que Yema de huevo, no? :-)
Doncs veureu, no se si us ho havia explicat, pero des de fa ja quasi dos mesos que no estic sola en l'orientacio del mau grup. Com en tots els grups de nens, van decidir posar una segona orientadora (sempre es millor tenir dues mares que una!). Mira que hi havia voluntaris on triar, eh? Doncs van haver de triar una catalana (be, de fet es andorrana) que es diu Gemma! Jeje, jo estic encantada, la Gemma es CALIDAD i em dona la sensacio que fem un bon equip.
Pero es clar, aixo que ens diem igual genera confusions divertides. Durant el dia, les confusions es porten mes o menys be, pero a l'hora d'anar a dormir es quan mes fan servir els sobrenoms:
- Gemma de cariño quiero un beso!
- Gemma de corazon venga por favor
- Gemma de cariño puede decirle a Gemma de corazon que quiero darle las buenas noches?
- Gemma!
- Si, dime
- No, usted no! La de corazon!
Ja veieu, ens passem deu minuts anant de llit en llit donant petons, abraçades i arrumacus a totes i cadauna de les nostres "filles" i interioritzant cada dia mes, la nostra nova identitat.
A partir d'avui em podeu dir Gemma de cariño! :-P
Doncs veureu, no se si us ho havia explicat, pero des de fa ja quasi dos mesos que no estic sola en l'orientacio del mau grup. Com en tots els grups de nens, van decidir posar una segona orientadora (sempre es millor tenir dues mares que una!). Mira que hi havia voluntaris on triar, eh? Doncs van haver de triar una catalana (be, de fet es andorrana) que es diu Gemma! Jeje, jo estic encantada, la Gemma es CALIDAD i em dona la sensacio que fem un bon equip.
Pero es clar, aixo que ens diem igual genera confusions divertides. Durant el dia, les confusions es porten mes o menys be, pero a l'hora d'anar a dormir es quan mes fan servir els sobrenoms:
- Gemma de cariño quiero un beso!
- Gemma de corazon venga por favor
- Gemma de cariño puede decirle a Gemma de corazon que quiero darle las buenas noches?
- Gemma!
- Si, dime
- No, usted no! La de corazon!
Ja veieu, ens passem deu minuts anant de llit en llit donant petons, abraçades i arrumacus a totes i cadauna de les nostres "filles" i interioritzant cada dia mes, la nostra nova identitat.
A partir d'avui em podeu dir Gemma de cariño! :-P
dissabte, 28 de novembre del 2009
Tuc, tuc, choc, choc
Vet aqui una vegada... ai, perdoneu. Aquest cop canvio d'idioma, es necessari.
Erase una vez una niña muy especial llamada Lisa. Lisa llegó un día a Casa Guatemala y todavía no se ha movido de allí.
Lisa es una niña-chica-mujer que se pasa el día riendo y que le encanta cantar y bailar. Además, siempre tiene un mimo (unas veces más bruscos que otros) preparado para darte los buenos días. A Lisa le gustan muchos los cuentos, pero no los puede leer. De pequeña sufrio una meningitis que le provoco un retraso, lo que la limita para hacer algunas cosas. Lisa se pasa las mañanas haciendo chibolitas de masa para poder hacer las tortillas de maseca y ayudando a limpiar la cocina. Por las tardes está con algun voluntario paseando, escuchando musica, mirando cuentos, despiojandose o, simplemente, dejando pasar el rato hasta la hora de la ducha. Los días de Lisa son siempre más o menos iguales. Solo se ven alterados por su estado de humor, por qué cuando es bueno hace reir a todo quien la rodea, pero cuando está de mal humor puede ser la más refunfuñona de todos. Lisa tiene mucho genio!
Pues vereis, Lisa tiene un sueño desde hace mucho tiempo. Ella está "harta mil veces" de todo y no quiere estar "nunca más aquí". Sueña que un día cercano, muy a menudo mañana mismo, agarrará un "tuc, tuc" y se irá a Guate.
Lo que Lisa Choc Perez no sabe es que muy probablemente ni mañana, ni pasado, ni la semana que viene irá a ninguna parte. Pero a ver quien es el valiente que le dice la verdad? Asi que, muy a menudo, muchos de los que la rodean le siguen cariñosamente la historia y le dicen que sí, que mañana se irá, pero que no tarde en volver, por que si no la echaremos mucho de menos.
Y es que no se que sería de Casa Guatemala sin Lisa y sus gritos, risas de "bruja", insultos, expresiones típicas suyas, abrazos i "comidas" de nariz.
A pesar de que este cuento dulce y amargo a la vez todavía no tiene final, que les parece si le ponemos uno de provisional? Tal vez no se irá nunca de una vez a Guate, pero en breve, Lisa hará una excursión a Rio Dulce, donde podrá pasar un día paseando entre paradas del mercado, tuc-tucs, gente y autobuses que van para quí y para allá.
(Chini, el idioma te lo dedico :-P)
dijous, 26 de novembre del 2009
Tortilla de harina! Me da otra, por favor?
Marededeusenyor el dia que enlloc de fer l'aburrida i insipida tortilla de blat de moro (que l'unica cosa que fa es omplir-te l'estomac i engreixar-te) ens serveixen tortilla de harina!
Qui diria que una cosa tan senzilla com aigua i farina ens faria correr a fer cua quan ens n'assabentem que n'hi ha. pero, es clar, quan aixo passa un cop cada dues setmanes es pot entendre una mica, no? :-P
Per als meus fans, que sapigueu que estic preparant un video de l'apat al menjador. De moment esta en proces d'edicio, aixi que haureu d'esperar una mcia. I que sapigueu tambe que ja en tinc en ment d'altres (assaig de teatre, fent fila per anar a activitat, moment de despertar-se, llocs de Casa Guatemala...)
I fins aqui l'entrada d'avui! No us queixareu, es curteta! :-)
Qui diria que una cosa tan senzilla com aigua i farina ens faria correr a fer cua quan ens n'assabentem que n'hi ha. pero, es clar, quan aixo passa un cop cada dues setmanes es pot entendre una mica, no? :-P
Per als meus fans, que sapigueu que estic preparant un video de l'apat al menjador. De moment esta en proces d'edicio, aixi que haureu d'esperar una mcia. I que sapigueu tambe que ja en tinc en ment d'altres (assaig de teatre, fent fila per anar a activitat, moment de despertar-se, llocs de Casa Guatemala...)
I fins aqui l'entrada d'avui! No us queixareu, es curteta! :-)
dimecres, 25 de novembre del 2009
Cal anar tatuada de picades de mosquit?
Ja fa dies que els nens em pregunten si he agarrado varicela. Doncs no senyors! Tot i que tinc la pell ben marcada -i em sembla que sera de per vida- no es per la varicel.la!!!!!
Tot va comen}ar un dia de mitjans de setembre quan es feia fosc. La Gemma, la mes xulilla de la selva, va decidir que per una nit que no es poses repelent no li passaria res. Nyeeeeeeeeeeeec!!!! Error! Aquella nit, els putus mosquits de merda de la selva se la van menjar de viu en viu.
La cosa no hagues anat mes enlla si la Gemma, la protagonista en questio, no s'hagues rascat les picades com una "posesa" per molt que aquestes piquessin i molt.
Per postres, no nomes hi ha mosquits a la nit, sino que hi ha congues durant el dia. Aixi que de mosquit a conga i em piquen per que son uns fills de putaaaaaaaaaa! (perdoneu el vocabulari, pero es superior a mi)
Total, resumint, que ara entenc per que mai m'he volgut fer un tatuatge! Per que estava esperant aquest moment tan especial de la meva vida per fer-me un tatuatge vingut directament de la natura.
Perdoneu aquesta entrada tan sarcastica i embolicada, jeje, pero es que aixo d'anar tatuada m'afecta!!!
Tot va comen}ar un dia de mitjans de setembre quan es feia fosc. La Gemma, la mes xulilla de la selva, va decidir que per una nit que no es poses repelent no li passaria res. Nyeeeeeeeeeeeec!!!! Error! Aquella nit, els putus mosquits de merda de la selva se la van menjar de viu en viu.
La cosa no hagues anat mes enlla si la Gemma, la protagonista en questio, no s'hagues rascat les picades com una "posesa" per molt que aquestes piquessin i molt.
Per postres, no nomes hi ha mosquits a la nit, sino que hi ha congues durant el dia. Aixi que de mosquit a conga i em piquen per que son uns fills de putaaaaaaaaaa! (perdoneu el vocabulari, pero es superior a mi)
Total, resumint, que ara entenc per que mai m'he volgut fer un tatuatge! Per que estava esperant aquest moment tan especial de la meva vida per fer-me un tatuatge vingut directament de la natura.
Perdoneu aquesta entrada tan sarcastica i embolicada, jeje, pero es que aixo d'anar tatuada m'afecta!!!
dimarts, 24 de novembre del 2009
http://meimportasblog.blogspot.com
Aqui teniu el blog d'en Jorge, un voluntari "repetidor" de Casa Guatemala, amb grans iniciatives.
Resumint, despres de passar per aqui fa uns quants mesos i de ser el flamant director de "El Rey Leon", ha tornat amb la intencio de quedar-se un any mes. Durant aquest temps es dedicara a fer d'orientador de varones pequeños i tambe ha iniciat un projecte d'elaboracio de fitxes de cada nen, per fer-ne un seguiment psicologic per a propers orientadors. Molt interessant, tot plegat.
Si consulteu el seu blog, cosa que us recomano, podreu seguir els avensos que fa amb les donacions que ha tingut d'amics i coneguts.
Em sembla una molt bona idea donar a coneixer en que s'inverteixen els diners que, desinteressadament i amb tota confiansa, li han donat per que faci de Casa Guatemala un lloc mes acollidor i mes ben cuidat.
M'anima molt veure aquestes iniciatives.
Gracies Jorge!
Ah! I l'estic ajudant, juntament amb la Teresa i la Gemma, a preparar el Mago de Oz, obra que representarem per Nadal. A falta de Pastorets... :-)
Resumint, despres de passar per aqui fa uns quants mesos i de ser el flamant director de "El Rey Leon", ha tornat amb la intencio de quedar-se un any mes. Durant aquest temps es dedicara a fer d'orientador de varones pequeños i tambe ha iniciat un projecte d'elaboracio de fitxes de cada nen, per fer-ne un seguiment psicologic per a propers orientadors. Molt interessant, tot plegat.
Si consulteu el seu blog, cosa que us recomano, podreu seguir els avensos que fa amb les donacions que ha tingut d'amics i coneguts.
Em sembla una molt bona idea donar a coneixer en que s'inverteixen els diners que, desinteressadament i amb tota confiansa, li han donat per que faci de Casa Guatemala un lloc mes acollidor i mes ben cuidat.
M'anima molt veure aquestes iniciatives.
Gracies Jorge!
Ah! I l'estic ajudant, juntament amb la Teresa i la Gemma, a preparar el Mago de Oz, obra que representarem per Nadal. A falta de Pastorets... :-)
dissabte, 21 de novembre del 2009
Cal que vinguin tres nenes noves de cop?
Abans que malpenseu, deixeu-me que deixi clar que el titol no preten ser cruel amb cap nen. Simplement vull ironitzar sobre el fet que tot seguit vaig a relatar.
Dia aparentment normal, tot i que una mica atapeit de coses. A quarts de 7 ens llevem niñas pequeñas i medianas alhora(ara que son menys ens ajuntem a la mateixa habitacio) i comencem la guerra de les dutxes i les tareas. Puntualitzo, avui la "guerra" ha començat abans, quan la Raquel ha vingut a informar-me aque havia vomitat sobre els lençols i que la Vilma i la Daniela m'han dit que tenien diarrea. Res, una petita passa de grip intestinal que ens te mig endierrats a tots.
Avui, excepcionalment, estava sola amb tot el petrecol de patojas -que en diuen aqui-, per que la Laura i la Gemma estan de descans i la Mariona, la dels polls a la llum de la lluna -per la vostra tranquil.litat, no es va quedar calva-, ha hagut d'anar al dentista a que li arreglin un queixal. El cas es que la Chini, orientadora de niñas grandes, ha vingut a doanr-me un cop de ma i ens hem apanyat la mar de be.
Ai, pero si no era aixo el que volia explicar! Be, aixo es important per entrar en context de la situacio estressant del vespre. El dia avança sense mes problema. Al mati dono un cop de ma a la cuina (em dedico a picar raves durant una hora sencera!) i ajudo a preparar el cartell pel torneig de ticos (caniques) per l'endema. Al migdia, dinar sense mes importancia i moment de migdia mes o menys tranquil. A la tarda, sessio d'estetica amb les nenes i elq ue aixo comporta: surto amb les ungles pintades i el cabell tot engominat! Encara sort que no m'han maquillat :-P
I be, arriba el vespre...l'hora mes entretinguda amb les peques. S'han de dutxar i preparar pel sopar, el que ja es una moguda de per si. Em truca la Bea, la coordinadora, i em diu que necessita parlar amb mi urgentment. Que voldra? Ens trobem al davant de casa de niñas i em diu que en cinc minuts arriben tres nenes noves. Com? que tres de les que han marxat per les vacances d'estiu han tornat abans d'hora? No, no...que venen tres nenes noves completament a quedar-se!!!!!
Coooom???????!!!!!
Encara no tinc temps de reaccionar, que la Naomi m'obre la maneta i m'ensenya a dent que li acaba de caure! Toma ya! A part de tot, aquesta nit haura de venir el Ratoncito Choc Perez!!! Buf...esta passant de tot!
Doncs be, m'acosto al moll de l'oficina i veig una neneta petitona, de 3 anyets, la Deisy (ves a saber com s'escriu), agafada de la ma de la seva mare. Estan parlant amb la Bea, que els esta inscribint a l'orfanat. Es veu que es una familia molt pobra que no es pot fer carrec de les tres, per que encara tenen 2 germans mes. El cas es que tambe hi ha dues nenes mes assegudes en una cadira i envoltades de nenes: l'Arlin, de 7 anys (sera niña pequeña) i la...ostres, ara no m'enrecordo del seu nom...els tenen tan complicats!!!! El cas es que la germana gran te 9 anys i sera niña mediana.
Toma ya! En cinc minuts hem passat de ser 5 niñas medianas a ser-ne 6, de ser 4 petites a ser-ne 5 i de ser 2 ciquitos a ser-ne 3! Com si res, tu! I qui ho sabia tot aixo? SABER!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!
A corre cuita muntem tres llits, posem llençols nets, muntem pavellones, busquem plats, gots i coberts per elles, els donem una tovallola i un raspall de dents...i apa! a sopar! Amb tot aixo a la casa de las niñas hi ha una revolucio de cuidao, per que totes les volen coneixer. La veritat es que estic gratament sorpresa, per que les han acollit molt be. A mes, les dues mes grans no s'han fet gens estranyes amb tota la moguda i no han plorat gens quan la mare ha marxat. Diferent es la petitona, que ho ha patit una mica mes. Pero es que es normal coi!!!!!!
Be, en total, escric aquesta entrada a punt d'anar a dormir, dins el meu pavellon, atenta al 100% de si alguna de les tres crida, plora, tus o fa algun sorollet tipic de la nit, ja sabeu, pets, roncs, parlar adormida...
Se'm tanquen els ulls...desitjo que tinguin una bona rebuda i que siguin el maxim de felices possible dins aquesta gran familia que les ha acollides. Bona nit.
Ai! Que he d'anar a fer de Ratoncito Perez!!!! Quasi se m'oblidava! :-)
(a les fotos nomes duien tres dies a Casa...i mireu que be se les veu!)
dimecres, 11 de novembre del 2009
Treure polls a la llum de la lluna, un nou esport guatemaltenc
Son les 4 de la tarda i els nens i nenes acaben les activitats, aixi que tornen cap a casa. Normalment de 4 a 6 aprofiten per jugar una estona, banyar-se al riu, dutxar-se i, potser, endresar una mica les coses. Avui, de manera poc habitual, tot i que necessari de veritat, toca treure polls.
Ens centrarem en les nenes petites, que son les mes n'acostumen a acumular. Doncs be, cabell mullat, pinta de polls a la ma i una fila d'unes 10 nenes de 5 a 8 anys. Cada una traient els polls a la del davant. Toma ya! Aixi s'estan una estoneta, per que despres encara toca passar el xampu antipolls, deixar-lo actuar per uns minuts i esbandir.
La Mariona, una de les orientadores d'aquest grup de nenes tan dolces i divertides, aprofita per despollar-se (ui, sona fatal aixo! millor deixem-ho en treure's els polls, no?). Aqui agafes polls tan rapid com fas col.leccio de picades de mosquit. El que deia, aprofitant que la Naomi, la Pulula, la Vilma i la Daniela, entre d'altres, han de passar pel xampu antipolls, la Mariona tambe ho fa. Tot aixo, pero, una mica contrarrellotge, per que a les 6 es el sopar i tota la parafarnalia dels polls dura una bona estona.
Fins aqui tot be i normal, nomes a destacar algun ensurt de nena que ha acumulat milions d'ous (liendres com en diuen aqui)...mira, saps que? millor no us explico com era el cap de l'Ingrid, vale? :-P Doncs be, amb tots els caps ensabonats, quan arriba l'hora d'esbandir, quina desagradable sorpresa la de la Mariona quan descobreix que a la Casa de Ninyas han tallat l'aigua. El motiu? Saber! El cas es que no hi ha aigua i que els caps de les nenes i el seu s'han d'esbandir, per que el xampu fa efecte amb 15 minuts d'aplicacio, pero qui sap si amb 15 hores et deixa calva!!!
A tot aixo, suma-li que s'esta fent fosc i que l'hora de sopar s'apropa. Solucio d'ultima hora: fer servir les piques de la cuina per esbandir els caps de les nenes! Aqui es quan jo passo d'espectadora a participant i comenso a esbandir caps. El mes dificil de tot es quan la nena no es prou alta com per arribar al raig d'aigua. Llavors, amb una ma l'also i amb l'altra l'esbandeixo. Tot un xou!!!!
Moraleja: quan vulguis treure polls, assegura't que tens aigua a les dutxes!!!!
Ens centrarem en les nenes petites, que son les mes n'acostumen a acumular. Doncs be, cabell mullat, pinta de polls a la ma i una fila d'unes 10 nenes de 5 a 8 anys. Cada una traient els polls a la del davant. Toma ya! Aixi s'estan una estoneta, per que despres encara toca passar el xampu antipolls, deixar-lo actuar per uns minuts i esbandir.
La Mariona, una de les orientadores d'aquest grup de nenes tan dolces i divertides, aprofita per despollar-se (ui, sona fatal aixo! millor deixem-ho en treure's els polls, no?). Aqui agafes polls tan rapid com fas col.leccio de picades de mosquit. El que deia, aprofitant que la Naomi, la Pulula, la Vilma i la Daniela, entre d'altres, han de passar pel xampu antipolls, la Mariona tambe ho fa. Tot aixo, pero, una mica contrarrellotge, per que a les 6 es el sopar i tota la parafarnalia dels polls dura una bona estona.
Fins aqui tot be i normal, nomes a destacar algun ensurt de nena que ha acumulat milions d'ous (liendres com en diuen aqui)...mira, saps que? millor no us explico com era el cap de l'Ingrid, vale? :-P Doncs be, amb tots els caps ensabonats, quan arriba l'hora d'esbandir, quina desagradable sorpresa la de la Mariona quan descobreix que a la Casa de Ninyas han tallat l'aigua. El motiu? Saber! El cas es que no hi ha aigua i que els caps de les nenes i el seu s'han d'esbandir, per que el xampu fa efecte amb 15 minuts d'aplicacio, pero qui sap si amb 15 hores et deixa calva!!!
A tot aixo, suma-li que s'esta fent fosc i que l'hora de sopar s'apropa. Solucio d'ultima hora: fer servir les piques de la cuina per esbandir els caps de les nenes! Aqui es quan jo passo d'espectadora a participant i comenso a esbandir caps. El mes dificil de tot es quan la nena no es prou alta com per arribar al raig d'aigua. Llavors, amb una ma l'also i amb l'altra l'esbandeixo. Tot un xou!!!!
Moraleja: quan vulguis treure polls, assegura't que tens aigua a les dutxes!!!!
dimecres, 4 de novembre del 2009
Hotdogs i marshmallows, una delicatessen
Per que tinc la sensacio que constantment en sestem acomiadant? Dema marxa en Bart, cuiner de professio, pero orientador de varones pequeños aqui. Es un pilar entre els nens i els voluntaria, tots l'estimem molt. I es que es fa estimar el tio!
Deixant a banda comiats i sentimanetalismes i parlant de coses serioses, ahir en Bart ens va convidar a tots els voluntaris a sopar. I va ser un sopar ben curios, pero ben bo!
De primer, un aperitiu a base de nachos de bossa (una mica durs de rosegar, pero be, que hi farem) i cocacola FREDA. Despres, el plat principal, el que vindria a anomenar-se hot dog o perritos calientes. Ohh!!! Mira que jo no estic massa feta a aquest tipus de delicatessen, pero ahir em va encantar tu (deu ser que estic farta dels f&a). A mes, va ser rotllo selfservice. Tenies el teu pa de hotdog, la teva salsitxa i els teus toppings: que si una barreja de tomaquet i ceba amanida, que si maionesa, que si mostassa... vaja, que si volies podies aconseguir que et vesses pel costat! :-P
I les postres, els marshmallows aquests, una marranada ben bona. Son com una barreja de nubes, galeta i xocolata, passada per la paella. Jo no n'havia sentit a parlar mai, pero els marshmallows han resultat ser una de les coses mes empalagoses que mai he menjat...diguem que eren el colofo perfecte al sopar! O millor dit d'una altra manera, tot el que sigui diferent dels f&a es benvingut! :-P
Bart, et trobarem a faltar!!! Pero sobretot, trobarem a faltar els teus pasatissos, truites de patates, hotdogs i marshmallows!!!! :-)
Deixant a banda comiats i sentimanetalismes i parlant de coses serioses, ahir en Bart ens va convidar a tots els voluntaris a sopar. I va ser un sopar ben curios, pero ben bo!
De primer, un aperitiu a base de nachos de bossa (una mica durs de rosegar, pero be, que hi farem) i cocacola FREDA. Despres, el plat principal, el que vindria a anomenar-se hot dog o perritos calientes. Ohh!!! Mira que jo no estic massa feta a aquest tipus de delicatessen, pero ahir em va encantar tu (deu ser que estic farta dels f&a). A mes, va ser rotllo selfservice. Tenies el teu pa de hotdog, la teva salsitxa i els teus toppings: que si una barreja de tomaquet i ceba amanida, que si maionesa, que si mostassa... vaja, que si volies podies aconseguir que et vesses pel costat! :-P
I les postres, els marshmallows aquests, una marranada ben bona. Son com una barreja de nubes, galeta i xocolata, passada per la paella. Jo no n'havia sentit a parlar mai, pero els marshmallows han resultat ser una de les coses mes empalagoses que mai he menjat...diguem que eren el colofo perfecte al sopar! O millor dit d'una altra manera, tot el que sigui diferent dels f&a es benvingut! :-P
Bart, et trobarem a faltar!!! Pero sobretot, trobarem a faltar els teus pasatissos, truites de patates, hotdogs i marshmallows!!!! :-)
dijous, 29 d’octubre del 2009
Final de curs, primers comiats
Dema s'acaba el curs a Casa Guatemala. Despres de 9 mesos d'escola i tot i que per molts de vosaltres soni estrany, el dilluns vinent comensarem l'escola d'estiu.
I amb el final de curs arriben els primers comiats. Ostres, despres del primer descans ja he tornat a connectar amb les meves nenes i ara em sap greu que marxin :-(
No se si us ho havia comentat, pero aqui Casa Guatemala hi ha tres tipus de nens:
- els que viuen aqui tot l'any per que no tenen pares o per que no es poden fer carrec d'ells
- els que viuen aqui durant el curs pero a l'estiu i/o caps de setmana marxen a casa
- els que nomes venen a l'escola per que viuen a aldees properes
Doncs be, entre divendres i diumenge passarem de ser 11 niñas medianas a ser-ne 5!!! Marxaran:
- l'Andrea, la mes peque de totes. Es una mica mandrosa i pilla, pero molt simpatica i espavilada. Vamos, que sempre que pot te la fot, pero sense malicia i, a mes, es molt carinyosa
- l'Emi, una de les mes guapes, pero a la vegada la mes malcarada de totes. Amb ella m'ha costat connectar, pero temps al temps, no?
- la Rosita, la mev a heroina de l'aranya cavall, recordeu? Amb la Rosita vam comensar malament, per que em desafiava constantment i remugava a les meves espatlles. Pero un dia va canviar la cosa i ara ens entenem molt be. Em fa pensa que marxi!!!
- la Basilia, una de les quechis del grup i la millor amiga de l'Eva. Fan molta gracia quan es posen a parlar, per que no s'enten res de res, pero sempre riuen. Ui, la Basilia es la mes guapa de totes i amb diferencia!
- la Lidia, la mes bona. Es mooooooolt timida i evita els abrassos pero sempre somriu i esta disposada a ajudar. A mes, tot i que no es la mes gran ja esta a sise, el curs mes alt que hi ha a l'escola
- la Beberly, una noieta ben estranya. D'aqui a aqui es molt simpatica, riallera i vital, com es transforma es freda i maleducada. M'agrada, pero a vegades no se ben be com tractar-la.
A totes les trobare a faltar, pero tambe se que aixi coneixere molt mes a la Shirly, la Diana, la Gladis, la Raquel i l'Eva. I aixo tambe em fa molta il.lusio. Un altre dia us parlo d'elles d'acord?
Que passeu un bon estiu noies!
I amb el final de curs arriben els primers comiats. Ostres, despres del primer descans ja he tornat a connectar amb les meves nenes i ara em sap greu que marxin :-(
No se si us ho havia comentat, pero aqui Casa Guatemala hi ha tres tipus de nens:
- els que viuen aqui tot l'any per que no tenen pares o per que no es poden fer carrec d'ells
- els que viuen aqui durant el curs pero a l'estiu i/o caps de setmana marxen a casa
- els que nomes venen a l'escola per que viuen a aldees properes
Doncs be, entre divendres i diumenge passarem de ser 11 niñas medianas a ser-ne 5!!! Marxaran:
- l'Andrea, la mes peque de totes. Es una mica mandrosa i pilla, pero molt simpatica i espavilada. Vamos, que sempre que pot te la fot, pero sense malicia i, a mes, es molt carinyosa
- l'Emi, una de les mes guapes, pero a la vegada la mes malcarada de totes. Amb ella m'ha costat connectar, pero temps al temps, no?
- la Rosita, la mev a heroina de l'aranya cavall, recordeu? Amb la Rosita vam comensar malament, per que em desafiava constantment i remugava a les meves espatlles. Pero un dia va canviar la cosa i ara ens entenem molt be. Em fa pensa que marxi!!!
- la Basilia, una de les quechis del grup i la millor amiga de l'Eva. Fan molta gracia quan es posen a parlar, per que no s'enten res de res, pero sempre riuen. Ui, la Basilia es la mes guapa de totes i amb diferencia!
- la Lidia, la mes bona. Es mooooooolt timida i evita els abrassos pero sempre somriu i esta disposada a ajudar. A mes, tot i que no es la mes gran ja esta a sise, el curs mes alt que hi ha a l'escola
- la Beberly, una noieta ben estranya. D'aqui a aqui es molt simpatica, riallera i vital, com es transforma es freda i maleducada. M'agrada, pero a vegades no se ben be com tractar-la.
A totes les trobare a faltar, pero tambe se que aixi coneixere molt mes a la Shirly, la Diana, la Gladis, la Raquel i l'Eva. I aixo tambe em fa molta il.lusio. Un altre dia us parlo d'elles d'acord?
Que passeu un bon estiu noies!
dimecres, 28 d’octubre del 2009
L'atac de les aranyes cavall
Dijous a la nit.
Les nenes ja dormen i amb la Laura mirem una peli al portatil. Per que ella no estigui massa lluny de les seves i per que els mosquits de fora no se'ns mengin, ens posem a la seva habitacio amb el volum ben baixet.
Els ulls pesen, aixi que abans que s'acabi la peli decidim anar a dormir. Jo tinc un dia tonto, prerregla i farta que les picades em piquin. Pujo a l'habitacio i enlluernant amb el frontal, em disposo a muntar la mosquitera. Pero a mitja operacio, quina desagradable sorpresa la meva quan veig que una aranya negra, gorda i peluda de la mida del meu palmell de la ma esta immobil a la paret del costat del meu llit. Cagunlapunta! Nomes em faltava aixo!!!!
La reaccio normal hagues estat fotre-li una bona ostia i matar-la, oi? Doncs no, enlloc d'aixo em quedo immobil i despres de mirar-la amb una barreja de por, fastic i admiracio, agafo el sac de dormir i me'n vaig a dormir a l'habitacio de la Laura. Dema sera un altre dia, diguem que no estic acostumada a compartir habitacio i quasi llit amb una aranya cavall.
Divendres a les 6 del mati.
L'aranya ja no hi es. I la gran pregunta es: "On coi s'ha ficat aquesta ara?". Despres d'esmorzar em disposo a netejar la meva habitacio, a veure si la trobo i amb un atac de valentia la mato. Amb tot aixo, la Rosita, la Diana i la Raquel estan a la meva habitacio (es la seva nova aficio, jeje, ultimament el meu llit esta sempre amb gent pel damunt!) i van mirant com intento trobar l'aranya.
Agafo un pot de lleixiu... i de cop noto una cosa que se'm passeja pel peu...L'ARANYA!!!!!!! Deixo anar un "ostia puta!" que, per sort, queda camuflat pels crits de les nenes:
"-La araña!!!
- Rosita! Matala! Matala!"
I la Rosita, la meva heroina, la mata d'un cop de caite. Toma ya! Les meves nenes son unes cracks!!!
Ah! I que per que es diuen aranyes cavall? Doncs per que amb la seva picada atravessen la "pezuña" (perdoneu, no recordo com es en catala) del cavall. Interessant, oi?
dilluns, 26 d’octubre del 2009
Despertar-les o llevar-les?
Quin gran dilema.
D'entrada seria correcte dir despertar-les, oi? Doncs deixeu-me que rectifiqui a llevar-les. Marededeusenyor com costa que s'aixequin aquestes nenes! :-DD
La veritat es que quan sona el meu despertador a les 4:30 es com un NO!!!!! Mira que a mi no m'ha costat mai llevar-me pel mati...pero una cosa es el mati l'altra es negra nit. Aixi que quan aconsegueixo moure algun muscul i sortir de la mosquitera, -que ja de per si es un gran esfors-, ve l'esfors de debo.
Mig sonambula encenc el llum de la meva habitacio, obro la porta que comunica aquesta amb la de les nenesi mentre em dirigeixo cap a l'interruptor del seu llum (que esta a l'altra punta de l'habitacio) vaig dient: "Buenos dias chicas" en un to d'adormida que flipes.
Un cop superada aquesta primera fase, ve la despertada individual. Una a una m'acosto als seus llits i les vaig despertant (o al menys ho intento) suaument. N'hi ha que ja estan despertes i, fins i tot, alguna llevada. Pero aquest es el cas excepcional de la Gladis! Doncs be, com que en aquesta primera volta de reconeixement la cosa no acostuma a funciona massa be, ataco amb una segona volta. I aquesta no es tan...com dir-ho...tan suau! jeje. Les que han tingut la mala sort de quedar-se adormides, son victimes dels meus bons dies: "- Shirly!!!!!!!! Buenos diiiiiiias!!!!!" "- Raqueeeeel!!!!!!! Despiertaaaaa!!!!!!!" El millor de tot es que la resta es parteix de riure quan em veuen fer aquests crits de boja...:-P m'ho passo tan be! I aixi fent ranquing...la que te la pole position es l'Emi, per que tot el que te de guapa ho te de mandrosa! En segona posicio, pero de molt a prop de l'Emi hi ha la Raquel...buf...com costen! La dutxa d'aigua freda (no es que ho vulgui, eh? es que no n'hi ha de calenta) les desperta de cop. Es clar, que algunes es queden a mig dutxar. Que per que? Doncs per que l'instal.lacio d'aigua es tan fantastica que quan les niñas pequeñas -que estan a la planta baixa- es dutxen, l'aigua no arriba fins al pis de dalt, on estem nosaltres! Quina cosa, no? Va, anem per feina, que amb tot aixo passa el temps, les 6 del mati s'acosten i encara queden moltes coses per fer! Pentinar, vestir...a vegades triguen mes a vegades menys, depen del dia.
Mentrestant, repassem les tareas que toca fer:
- cuarto: escombrar i trapear
- baño: 3 dutxes, 2 lavabos i 2 piques
- atras pilas: escombrar els vosltants de la casa
- cocina AM: ajudar a les cuineres amb l'esmorzar
- comedor desayuno: escombrar i trapear i netejar taules del menjador
- cocina PM: el mateix que al mati, pero pel sopar
- sala de abajo: netejar l'habitacio de baix
- camino oficina: escombrar el cami que porta fins l'oficina
Si, si...abans de les 6 del mati fan molta feina. Potser massa, no?
I amb presses i corrents anem totes al menjador amb el plat, la forquilla i el got per esmorzar. Tots els altres grups de nens i nenes van apareixent i mentre uns omplen els gots d'atol, la resta fem fila per emplenar els plats amb...apostes de amb que? va que es facil! :-P
I abans d'esmorzar les niñas medianes fan fila de la mes baixeta a la mes alta. Quan estan totes a punt i servides, entrem. Ja em veieu a mi, cridant: "niñas medianas!!! a la fila!!!!". Clar que sovint sembla una serp o un cuc mes que una fila recta, pero sincerament, no m'importa massa que siguin una mica dessordenades en aixo.
Buf! Disculpeu per la llargada de l'entrada, epro es que em pensava que seria mes curta. Nomes em queda el gran moment de l'esmorzar. No us penseu que puc menjar tranquil.la, no! per que cada vegada que s'aixequen de taula per demanar una tortilla o mes menjar, em demanen permis!
"Me da permiso para pedir una tortilla, por favor?"
El millor de tot, quan m'ho demanen en quechi!!! La pregunta no la recordo, pero la resposta que els dono si: "Us"
Apa...BON DIA!!!!!
(Per veure un video d'un passeig per l'habitacio de les nenes entreu al meu perfil del facebook... he intentat penjar-ho aqui, pero no he pogut :-P)
D'entrada seria correcte dir despertar-les, oi? Doncs deixeu-me que rectifiqui a llevar-les. Marededeusenyor com costa que s'aixequin aquestes nenes! :-DD
La veritat es que quan sona el meu despertador a les 4:30 es com un NO!!!!! Mira que a mi no m'ha costat mai llevar-me pel mati...pero una cosa es el mati l'altra es negra nit. Aixi que quan aconsegueixo moure algun muscul i sortir de la mosquitera, -que ja de per si es un gran esfors-, ve l'esfors de debo.
Mig sonambula encenc el llum de la meva habitacio, obro la porta que comunica aquesta amb la de les nenesi mentre em dirigeixo cap a l'interruptor del seu llum (que esta a l'altra punta de l'habitacio) vaig dient: "Buenos dias chicas" en un to d'adormida que flipes.
Un cop superada aquesta primera fase, ve la despertada individual. Una a una m'acosto als seus llits i les vaig despertant (o al menys ho intento) suaument. N'hi ha que ja estan despertes i, fins i tot, alguna llevada. Pero aquest es el cas excepcional de la Gladis! Doncs be, com que en aquesta primera volta de reconeixement la cosa no acostuma a funciona massa be, ataco amb una segona volta. I aquesta no es tan...com dir-ho...tan suau! jeje. Les que han tingut la mala sort de quedar-se adormides, son victimes dels meus bons dies: "- Shirly!!!!!!!! Buenos diiiiiiias!!!!!" "- Raqueeeeel!!!!!!! Despiertaaaaa!!!!!!!" El millor de tot es que la resta es parteix de riure quan em veuen fer aquests crits de boja...:-P m'ho passo tan be! I aixi fent ranquing...la que te la pole position es l'Emi, per que tot el que te de guapa ho te de mandrosa! En segona posicio, pero de molt a prop de l'Emi hi ha la Raquel...buf...com costen! La dutxa d'aigua freda (no es que ho vulgui, eh? es que no n'hi ha de calenta) les desperta de cop. Es clar, que algunes es queden a mig dutxar. Que per que? Doncs per que l'instal.lacio d'aigua es tan fantastica que quan les niñas pequeñas -que estan a la planta baixa- es dutxen, l'aigua no arriba fins al pis de dalt, on estem nosaltres! Quina cosa, no? Va, anem per feina, que amb tot aixo passa el temps, les 6 del mati s'acosten i encara queden moltes coses per fer! Pentinar, vestir...a vegades triguen mes a vegades menys, depen del dia.
Mentrestant, repassem les tareas que toca fer:
- cuarto: escombrar i trapear
- baño: 3 dutxes, 2 lavabos i 2 piques
- atras pilas: escombrar els vosltants de la casa
- cocina AM: ajudar a les cuineres amb l'esmorzar
- comedor desayuno: escombrar i trapear i netejar taules del menjador
- cocina PM: el mateix que al mati, pero pel sopar
- sala de abajo: netejar l'habitacio de baix
- camino oficina: escombrar el cami que porta fins l'oficina
Si, si...abans de les 6 del mati fan molta feina. Potser massa, no?
I amb presses i corrents anem totes al menjador amb el plat, la forquilla i el got per esmorzar. Tots els altres grups de nens i nenes van apareixent i mentre uns omplen els gots d'atol, la resta fem fila per emplenar els plats amb...apostes de amb que? va que es facil! :-P
I abans d'esmorzar les niñas medianes fan fila de la mes baixeta a la mes alta. Quan estan totes a punt i servides, entrem. Ja em veieu a mi, cridant: "niñas medianas!!! a la fila!!!!". Clar que sovint sembla una serp o un cuc mes que una fila recta, pero sincerament, no m'importa massa que siguin una mica dessordenades en aixo.
Buf! Disculpeu per la llargada de l'entrada, epro es que em pensava que seria mes curta. Nomes em queda el gran moment de l'esmorzar. No us penseu que puc menjar tranquil.la, no! per que cada vegada que s'aixequen de taula per demanar una tortilla o mes menjar, em demanen permis!
"Me da permiso para pedir una tortilla, por favor?"
El millor de tot, quan m'ho demanen en quechi!!! La pregunta no la recordo, pero la resposta que els dono si: "Us"
Apa...BON DIA!!!!!
(Per veure un video d'un passeig per l'habitacio de les nenes entreu al meu perfil del facebook... he intentat penjar-ho aqui, pero no he pogut :-P)
dimecres, 21 d’octubre del 2009
Bieeeeeeeen pues, calidad! Segona part
Va, que segur que us ha agradat molt el diccionari gemmenc-guatemaltenc. Continuem amb el nou vocabulari que estic aprenent? On ens haviem quedat? Ah si:
- agarrar .- d'acord, ja se que aquesta paraula la coneixeu molt be, pero es important tenir-la presenta, per que ens hem de treure el costum de dir "coger". Diguem que aqui, coger vindria a ser com follar, pero traient-li el com :-P
Ex: Me puedes agarrar los caites del closet, por favor?
- coche .- d'acord, d'acord, ja se que aquesta la coneixeu molt be tambe, pero de nou te un altre significat: porc. aixi que a Guatemala es recomenable que mai "cojas un coche", sino que es recomenable que "agarres un carro" :-P
Ex: Los coches huelen muy mal!
- fresco .- vindria a ser com un refresc. La unica diferencia es que a Casa Guatemala, el fresco no es fresc...es tal qual, del temps. Pero fa passar la sed, que es l'important.
Ex: hoy para cenar hay fresco de limon!
- zancudo .- es com un mosquit, pero a l'estil de la selva. Vaja, encara mes cabron que el mosquit tigre que molts coneixeu
Ex: Putos zancudos que no paran de picarme
- atol .- beguda nutritiva a base d'aigua, cereals i canyella, que bebem per esmorzar (juntament amb l'arros i els frijoles, es clar)
Ex: - Quien quiere mas atol?
- Yo! Yo! Yo!
(apunt: es bo l'atol, vaja, a mi m'agrada)
- pavellon .- vindria a ser la mosquitera, per per raons que desconec aqui en diuen pavellon. Sabeu que les meves nenes son unes cracks penjant pavellones de les bigues del sostre?
Ex: Gemma, no quiero dormir con el pavellon, da calor!
- "aha" .- expressio molt recurrent en qualsevol moment, serveix per que la persona que t'esta explicant quelcom sapiga que l'estas escoltant
Ex: - Ayer fui a lavar ropa...
- aha...
- Y cuando la tendi se puso a llover!
- aha...
- conga .- mescla de mosca i abella que piquen com unes malparides. A mes, van directes al turmell, als genolls i als colzes
Ex: me cago en las putas congas! (aixo no ho dic davant dels nens, eh?)
I be, fins aqui les noves paraules del diccionari. No descarto fer-ne mes parts!
- agarrar .- d'acord, ja se que aquesta paraula la coneixeu molt be, pero es important tenir-la presenta, per que ens hem de treure el costum de dir "coger". Diguem que aqui, coger vindria a ser com follar, pero traient-li el com :-P
Ex: Me puedes agarrar los caites del closet, por favor?
- coche .- d'acord, d'acord, ja se que aquesta la coneixeu molt be tambe, pero de nou te un altre significat: porc. aixi que a Guatemala es recomenable que mai "cojas un coche", sino que es recomenable que "agarres un carro" :-P
Ex: Los coches huelen muy mal!
- fresco .- vindria a ser com un refresc. La unica diferencia es que a Casa Guatemala, el fresco no es fresc...es tal qual, del temps. Pero fa passar la sed, que es l'important.
Ex: hoy para cenar hay fresco de limon!
- zancudo .- es com un mosquit, pero a l'estil de la selva. Vaja, encara mes cabron que el mosquit tigre que molts coneixeu
Ex: Putos zancudos que no paran de picarme
- atol .- beguda nutritiva a base d'aigua, cereals i canyella, que bebem per esmorzar (juntament amb l'arros i els frijoles, es clar)
Ex: - Quien quiere mas atol?
- Yo! Yo! Yo!
(apunt: es bo l'atol, vaja, a mi m'agrada)
- pavellon .- vindria a ser la mosquitera, per per raons que desconec aqui en diuen pavellon. Sabeu que les meves nenes son unes cracks penjant pavellones de les bigues del sostre?
Ex: Gemma, no quiero dormir con el pavellon, da calor!
- "aha" .- expressio molt recurrent en qualsevol moment, serveix per que la persona que t'esta explicant quelcom sapiga que l'estas escoltant
Ex: - Ayer fui a lavar ropa...
- aha...
- Y cuando la tendi se puso a llover!
- aha...
- conga .- mescla de mosca i abella que piquen com unes malparides. A mes, van directes al turmell, als genolls i als colzes
Ex: me cago en las putas congas! (aixo no ho dic davant dels nens, eh?)
I be, fins aqui les noves paraules del diccionari. No descarto fer-ne mes parts!
dimarts, 20 d’octubre del 2009
Bieeeeeen pues, calidad!
Aqui a Casa Guatemala hi ha una manera ben curiosa de comunicar-se. Disculpeu-me per endavant per quan torni, per que probablement "agarrare" les coses enlloc de "cogerlas" (si es que parleu en castella amb mi, es clar!) :-P
Aixi doncs, per que no sen's faci feixuc comunicar-nos quan perlem, us posare al dia de les noves entrades del diccionari gemmenc-guatemaltenc/guatemaltenc-gemmenc:
- calidad .- expressio que s'utilitza en moments en que hi ha quelcom que t'agrada molt.
Ex: Que vestido tan bonito, calidad!
- bieeeeeen pues .- expressio que es fa servir en tot moment i que requereix d'una entonacio ben peculiar
Ex: Bieeeeen pues, vamos a cenar no?
- ahorita .- vindria a ser com un "ahora" pero en diminutiu
Ex: Ahorita mismo lo hago!
- tarea .- vindria a ser com els deures o la feina que s'ha de fer
Ex: Por favor Andrea, quieres hacer tu tarea de una vez???
- saber .- expressio preferida dels nens, sobretot quan els preguntes una cosa i no la saben. Vindria a ser com un "quien sabe?", pero dit amb una deixadesa especial
Ex: -Tienes el closet ordenado?
-Sabeeeeer
- closet .- pels qui sabeu una mica d'angles, potser ja ho heu endevinat. Si! Es armari! Aquests guatemaltencs son tan internacionals...
Ex: A ver chicas, quien no tenga el closet ordenado, limpiara los trapeadores
- trapeador .- vindria a ser com una fregona a lo cutre. O sigui, un drap per embolicar una escombra i aixi poder fregar el terra...aix, vull dir, trapear.
Ex: Quien tiene un trapeador limpio?
- caite .- es el que popularment es coneix com a sandalia o flip-flop. No em pregunteu l'origen, per que no en tinc ni idea, pero el cas es que ja ho tinc adaptat al emu vocabulari quotidia
Ex: Mira, se me rompio mi caite!
Be, em sembla que per avui es suficient. Queden pendents agarrar, coche, fresco, permiso, atol, conga, aha,...pero millor ho deixo per la segona part, no? Potser haure d'ampliaro a tres parts? Qui sap!
Aixi doncs, per que no sen's faci feixuc comunicar-nos quan perlem, us posare al dia de les noves entrades del diccionari gemmenc-guatemaltenc/guatemaltenc-gemmenc:
- calidad .- expressio que s'utilitza en moments en que hi ha quelcom que t'agrada molt.
Ex: Que vestido tan bonito, calidad!
- bieeeeeen pues .- expressio que es fa servir en tot moment i que requereix d'una entonacio ben peculiar
Ex: Bieeeeen pues, vamos a cenar no?
- ahorita .- vindria a ser com un "ahora" pero en diminutiu
Ex: Ahorita mismo lo hago!
- tarea .- vindria a ser com els deures o la feina que s'ha de fer
Ex: Por favor Andrea, quieres hacer tu tarea de una vez???
- saber .- expressio preferida dels nens, sobretot quan els preguntes una cosa i no la saben. Vindria a ser com un "quien sabe?", pero dit amb una deixadesa especial
Ex: -Tienes el closet ordenado?
-Sabeeeeer
- closet .- pels qui sabeu una mica d'angles, potser ja ho heu endevinat. Si! Es armari! Aquests guatemaltencs son tan internacionals...
Ex: A ver chicas, quien no tenga el closet ordenado, limpiara los trapeadores
- trapeador .- vindria a ser com una fregona a lo cutre. O sigui, un drap per embolicar una escombra i aixi poder fregar el terra...aix, vull dir, trapear.
Ex: Quien tiene un trapeador limpio?
- caite .- es el que popularment es coneix com a sandalia o flip-flop. No em pregunteu l'origen, per que no en tinc ni idea, pero el cas es que ja ho tinc adaptat al emu vocabulari quotidia
Ex: Mira, se me rompio mi caite!
Be, em sembla que per avui es suficient. Queden pendents agarrar, coche, fresco, permiso, atol, conga, aha,...pero millor ho deixo per la segona part, no? Potser haure d'ampliaro a tres parts? Qui sap!
dissabte, 17 d’octubre del 2009
Primer descans: de Livingston a Semuc Champey passant per Tikal i el llac de Paten Itza
Durant una setmana m'he sentit turista! Quin gustasso! Dijous a la tarda vam marxar de Casa Guatemala amb la Laura i l'Izaskun cap a Livingston i, a partir d'aleshores, hem enllassat llanxes, autobusos, minibusos i camions per tal d'arribar a tot els destins pensats.
Despres de molts dies de no fer enumeracions, avui em permeto el luxe de fer-ne una:
- un trajecte en llanxa fins a Livingston a tota canya i amb bots, pero molt refrescant.
- la Laura, una "nena petita" vasca molt dolsa i que no nomes no para de riure, sino que em fa riure i molt. Ah! I es una fiestera de cuidado!
- la costa atlantica, asquerosament bruta de deixalles, pero paradisiaca a la vegada (al menys a prop de Livingston). Una gran contradiccio...
- l'Izaskun, l'altra companya de viatge, tambe vasca, una aposta segura de diversio, pero tambe de tranquil.litat
- Siete Altares, un paradis amagat enmig de la selva, entre Guatemala i Belize, amb alguna cascada i "pozas" per banyar-se i relaxar-se.
- licuado de banano, de maduixa o de sindria per esmorzar, un vici molt sa.
- viatges interminables en bus, pero amenitzats amb musica de l'ipod (que be tenir-lo amb mi!) i amb les fotos de la camera
- Flores, una ciutat molt petitona, pero bufona i tranquil.la, de cami a Tikal
- en Vinicio, un negre de Livingston, podriem dir acrobata de professio, que ens va fer d'amfitrio en la nit-festa del seu poble i que ens va conquistar...a alguna mes que a les altres :-P
- el llac Peten Itza, on ens hem banyat com si fos una piscina d'aigua cristal.lina
- la punta, el ball guatemaltenc per excel.lencia. Val, d'acord, prometo llansar-me a ballar-la properament!
- els miralls inexistents en molts dels hotels on hem dormit. Que els passa als guatemaltencs amb els miralls?
- fotos, fotos i mes fotos. M'esta agradant aixo de fer de reportera dicharachera!
- la calma guatemalteca, que se'ns ha encomanat molt! Esta be aixo de no anar estressat per uns dies
- les ferides de les picades de mosquit: per fi se m'han curat! Al menys de moment. Diguem que hem fet una treva de pau fins que torni a Casa Guatemala
- Tikal, les espectaculars runes maya situades enmig de la selva, on t'hi pots perdre i t'hi pots trobar en un gran mati de passejar-t'hi. Queda pendent coneixer la historia dels maya
- "Te amo taaaaanto" i tantes cansons de reggeton que ja m'estic aprenent. Prepareu-vos quan torni! :-P
- Semuc Champey, un altre paradis amagat, potser mes espectacular que Siete Altares, on l'aigua cristal.lina et crida a qui t'hi llancis SI o SI!!!!! (Sara, hi hem d'anar plegades!)
- els apats...disfrutant tots i cada un dels sabors dels vegetals, el pollastre, la fruita,...vaja, gaudint menjant. Norma n° 1 d'aquests dies: NO demanar frijoles per res del mon!
- el somriure constant a la cara. No se'ns ha esborrat! Estem felices de poder correr pel pais
- les hamaques, les nostres amigues de relax...
- i ja per acabar, les ganes que arribi el proper descans per poder coneixer un trosset mes de Guatemala i un trosset mes de la Laura i l'Izaskun...si es que tornem a marxar plegades, es clar.
Despres de molts dies de no fer enumeracions, avui em permeto el luxe de fer-ne una:
- un trajecte en llanxa fins a Livingston a tota canya i amb bots, pero molt refrescant.
- la Laura, una "nena petita" vasca molt dolsa i que no nomes no para de riure, sino que em fa riure i molt. Ah! I es una fiestera de cuidado!
- la costa atlantica, asquerosament bruta de deixalles, pero paradisiaca a la vegada (al menys a prop de Livingston). Una gran contradiccio...
- l'Izaskun, l'altra companya de viatge, tambe vasca, una aposta segura de diversio, pero tambe de tranquil.litat
- Siete Altares, un paradis amagat enmig de la selva, entre Guatemala i Belize, amb alguna cascada i "pozas" per banyar-se i relaxar-se.
- licuado de banano, de maduixa o de sindria per esmorzar, un vici molt sa.
- viatges interminables en bus, pero amenitzats amb musica de l'ipod (que be tenir-lo amb mi!) i amb les fotos de la camera
- Flores, una ciutat molt petitona, pero bufona i tranquil.la, de cami a Tikal
- en Vinicio, un negre de Livingston, podriem dir acrobata de professio, que ens va fer d'amfitrio en la nit-festa del seu poble i que ens va conquistar...a alguna mes que a les altres :-P
- el llac Peten Itza, on ens hem banyat com si fos una piscina d'aigua cristal.lina
- la punta, el ball guatemaltenc per excel.lencia. Val, d'acord, prometo llansar-me a ballar-la properament!
- els miralls inexistents en molts dels hotels on hem dormit. Que els passa als guatemaltencs amb els miralls?
- fotos, fotos i mes fotos. M'esta agradant aixo de fer de reportera dicharachera!
- la calma guatemalteca, que se'ns ha encomanat molt! Esta be aixo de no anar estressat per uns dies
- les ferides de les picades de mosquit: per fi se m'han curat! Al menys de moment. Diguem que hem fet una treva de pau fins que torni a Casa Guatemala
- Tikal, les espectaculars runes maya situades enmig de la selva, on t'hi pots perdre i t'hi pots trobar en un gran mati de passejar-t'hi. Queda pendent coneixer la historia dels maya
- "Te amo taaaaanto" i tantes cansons de reggeton que ja m'estic aprenent. Prepareu-vos quan torni! :-P
- Semuc Champey, un altre paradis amagat, potser mes espectacular que Siete Altares, on l'aigua cristal.lina et crida a qui t'hi llancis SI o SI!!!!! (Sara, hi hem d'anar plegades!)
- els apats...disfrutant tots i cada un dels sabors dels vegetals, el pollastre, la fruita,...vaja, gaudint menjant. Norma n° 1 d'aquests dies: NO demanar frijoles per res del mon!
- el somriure constant a la cara. No se'ns ha esborrat! Estem felices de poder correr pel pais
- les hamaques, les nostres amigues de relax...
- i ja per acabar, les ganes que arribi el proper descans per poder coneixer un trosset mes de Guatemala i un trosset mes de la Laura i l'Izaskun...si es que tornem a marxar plegades, es clar.
dilluns, 12 d’octubre del 2009
"Un olor a tabaco y Channel" a la sala de distracciones
"Un olor a tabaco y Channel" = titol sino veridic, com a minim el que es mereix, de la canso que es dedica a tot voluntari i orientador quan marxa de Casa Guatemala.
"Sala de distracciones" = habitacio situada entre els horts de cultiu i els gronxadors, on els voluntaris i mestres fem festes els dimecres a la nit.
A veure, com que fem festes en un orfanat perdut enmig de la selva de Guatemala? Doncs si, aixi es. Gracies a un generador podem tenir la sala iluminada i amb musica. De la beguda fresca (cerveseta, cocacola i, fins i tot, ron) se n'encarrega el nostre "estimat" Hotel Backpackers (que es mereix una entrada alblog per ell solet...). I de l'alegria i les ganes de ballar ens n'encarreguem nosaltres.
Si que potser sona una mica surrealista, pero la veritat es que cosetes tan banals com aquesta ajuden a desconnectar per unes horetes de tota la vida de l'escola i l'orfanat. Despres de 3 setmanes, m'atreveixo a dir que es forsa necessari!
Doncs be, dimecres passat li vam dedicar el Tabaco y Channel a l'Isabella, una noia brasilera que, despres de quasi 5 mesos, se'n torna cap a casa. Ha fet d'orientadora de niñas pequeñas i la seva substituta sera la Mariona, una dels molts catalans que estem invaint Casa Guatemala.
I la pregunta es: si a l'Isabella nomes he tingut el plaer de coneixer-la durant dues setmanes i el dimecres passat ja em vaig emocionar, que passara en uns tres mesos, quan marxin l'Izaskun, l'Angela, la Sonia, la Maria... Hi haura un mar de llagrimes??? Mira, sabeu que? Prefereixo no pensar-ho! :-P
De moment, aqui teniu l'enllaç de la cançometa en qüestio, uqe per mi, ja s'ha convertit en l'himne de Casa Guatemala.
http://www.goear.com/listen/86d06c8/tabaco-y-channel-bacilos
"Sala de distracciones" = habitacio situada entre els horts de cultiu i els gronxadors, on els voluntaris i mestres fem festes els dimecres a la nit.
A veure, com que fem festes en un orfanat perdut enmig de la selva de Guatemala? Doncs si, aixi es. Gracies a un generador podem tenir la sala iluminada i amb musica. De la beguda fresca (cerveseta, cocacola i, fins i tot, ron) se n'encarrega el nostre "estimat" Hotel Backpackers (que es mereix una entrada alblog per ell solet...). I de l'alegria i les ganes de ballar ens n'encarreguem nosaltres.
Si que potser sona una mica surrealista, pero la veritat es que cosetes tan banals com aquesta ajuden a desconnectar per unes horetes de tota la vida de l'escola i l'orfanat. Despres de 3 setmanes, m'atreveixo a dir que es forsa necessari!
Doncs be, dimecres passat li vam dedicar el Tabaco y Channel a l'Isabella, una noia brasilera que, despres de quasi 5 mesos, se'n torna cap a casa. Ha fet d'orientadora de niñas pequeñas i la seva substituta sera la Mariona, una dels molts catalans que estem invaint Casa Guatemala.
I la pregunta es: si a l'Isabella nomes he tingut el plaer de coneixer-la durant dues setmanes i el dimecres passat ja em vaig emocionar, que passara en uns tres mesos, quan marxin l'Izaskun, l'Angela, la Sonia, la Maria... Hi haura un mar de llagrimes??? Mira, sabeu que? Prefereixo no pensar-ho! :-P
De moment, aqui teniu l'enllaç de la cançometa en qüestio, uqe per mi, ja s'ha convertit en l'himne de Casa Guatemala.
http://www.goear.com/listen/86d06c8/tabaco-y-channel-bacilos
divendres, 9 d’octubre del 2009
Un dia qualsevol a Casa Guatemala, segona part
Sona el despertador. Ara si que me'l poso...el meu cos no esta preparat per lllevar-se a les 4:30 del mati. Surto del sac, aparto la mosquitera, encenc el llum de l'habitacio (hi ha llum a casa de niñas!), i comenso a despertar a les meves nenes. Una a una, "Buenos dias Raquel", "vamos Andrea, despierta", "buenos dias Lidia". Algunes ja estan despertes, pero en general els costa aixecar-se, cosa que no m'estranya!
Es dutxen (fins que les nenes petites, que estan al pis de baix es dutxen i a nosaltres se'ns acaba l'aigua) i despres de vestir-se i pentinar-se les llargues cabelleres, comencen a fer les tareas. Vaja, netegen el lavabo, l'habitacio, ajuden a la cuina amb l'esmorzar, escombren el pati de davant de casa...tot aixo fins les 6, l'hora d'esmorzar. Avui, per primer cop he esmorzat arros, frijoles i atol (una beguda a base de farina, aigua i canyella. Prou bona). Penso que si elles ho fan jo tambe puc, no? Entren al cole a les 7:30, aixi que despres de rentar-se les dents tenen temps per jugar una estona.
I res, quan ja porto 3 hores desperta, abans de les 8 del mati, comensa el meu descans. I que que faig? Doncs de moment reesmorzo, escric al diari, em connecto a internet, vaig a veure els meus nens de kinder (que me'ls estimo molt),...I que que fare en els propers dies i setmanes? Doncs dormir!!!!, jeje De moment aguanto, per veurem com reacciona el meu cos a uns horaris tan besties.
A les 11 del mati dinem i a quarts de 12 torno a estar amb les nenes. Nomes tenen una horeta i mitja per descansar i, de fet, l'aprofitem per rentar roba. Fins ara l'he duta a la bogaderia, pero crec que fare com elles. Es mes, hi vaig amb elles(aquesta es la intencio, a veure si aguanto!).
A la 1 tornen al cole fins les 4, amb el que torno a tenir temps lliure. El que fem molts cops es ajuntar-nos alguns dels orientadors (la Laura, la Mariona, la Isabella, en Manuel...) a la casa de voluntaris, on fem un cafeto i toquem la guitarra una estona. Una de les altres distraccions estrella es anar a relaxar-se i a prendre al sol al moll de Casa de Varones...uf! Calidad!
De 4 a 6 nou moment amb les nenes, en que renten roba, fan deures, juguen, es banyen al riu i es treuen els polls, tot esperant que es faci l'hora de sopar.
Havent sopat, a quarts de 7, nou moment de descans, que aprofitem per fer una cola fresca (si n'hi ha), per xerrar de tot i res, per comentar el dia amb la resta de companys, i per fer reunions per organitzar les activitats.
i res, cap a les 8 totes a dormir i amb un conte, s'aqpaguen els llums i bona nit. Tiruliiiiiit
Es dutxen (fins que les nenes petites, que estan al pis de baix es dutxen i a nosaltres se'ns acaba l'aigua) i despres de vestir-se i pentinar-se les llargues cabelleres, comencen a fer les tareas. Vaja, netegen el lavabo, l'habitacio, ajuden a la cuina amb l'esmorzar, escombren el pati de davant de casa...tot aixo fins les 6, l'hora d'esmorzar. Avui, per primer cop he esmorzat arros, frijoles i atol (una beguda a base de farina, aigua i canyella. Prou bona). Penso que si elles ho fan jo tambe puc, no? Entren al cole a les 7:30, aixi que despres de rentar-se les dents tenen temps per jugar una estona.
I res, quan ja porto 3 hores desperta, abans de les 8 del mati, comensa el meu descans. I que que faig? Doncs de moment reesmorzo, escric al diari, em connecto a internet, vaig a veure els meus nens de kinder (que me'ls estimo molt),...I que que fare en els propers dies i setmanes? Doncs dormir!!!!, jeje De moment aguanto, per veurem com reacciona el meu cos a uns horaris tan besties.
A les 11 del mati dinem i a quarts de 12 torno a estar amb les nenes. Nomes tenen una horeta i mitja per descansar i, de fet, l'aprofitem per rentar roba. Fins ara l'he duta a la bogaderia, pero crec que fare com elles. Es mes, hi vaig amb elles(aquesta es la intencio, a veure si aguanto!).
A la 1 tornen al cole fins les 4, amb el que torno a tenir temps lliure. El que fem molts cops es ajuntar-nos alguns dels orientadors (la Laura, la Mariona, la Isabella, en Manuel...) a la casa de voluntaris, on fem un cafeto i toquem la guitarra una estona. Una de les altres distraccions estrella es anar a relaxar-se i a prendre al sol al moll de Casa de Varones...uf! Calidad!
De 4 a 6 nou moment amb les nenes, en que renten roba, fan deures, juguen, es banyen al riu i es treuen els polls, tot esperant que es faci l'hora de sopar.
Havent sopat, a quarts de 7, nou moment de descans, que aprofitem per fer una cola fresca (si n'hi ha), per xerrar de tot i res, per comentar el dia amb la resta de companys, i per fer reunions per organitzar les activitats.
i res, cap a les 8 totes a dormir i amb un conte, s'aqpaguen els llums i bona nit. Tiruliiiiiit
diumenge, 4 d’octubre del 2009
Orientant ninas medianas
Recordeu com era un dia qualsevol a casa Guatemala? Doncs ara ha canviat completament. Potser aquell es un dia qualsevol per a qui es dediqui a fer de profe d'angles o de bibliotecaria, pero per mi, des de fa tres dies ja no ho es. I estic encantada amb el canvi! :-)
M'explicare. Les feines a fer aqui son moltes i bastant variades. Per posar-vos en situacio, els que venim a passar uns mesos ens dividim en dos grups: voluntarios i orientadores. Els primers s'encarreguen de dirigir les classes d'angles, de gimnas, de manualitats, de refors pels alumnes mes fluixets...i els segons s'encarreguen d
e "cuidar" als nens i nenes en el dia a dia. El que vindria a ser com uns "pares" a qui prenen de referencia a l'hora d'anar a dormir, de fer la feina de classe, de fer les feines de casa i de menjar, simplificant-ho molt.
Doncs be, des de fa tres dies soc l'orientadora de las ninas (tampoc hi ha enye) medianas. I que vol dir aixo? Doncs que soc l'encarregada que la Gladis, la Raquel, la Basilia, la Diana, l'Andrea, la Rosita, la Beberly, la Shirly, la Lidia, l'Eva i l'Emi es dutxin cada mati, tinguin la seva roba ordenada i neta dins el seu closet (armari en angles i en guatemaltenc), mengin mes o menys educadament, netegin la seva habitacio i el seu lavabo (em sembla que amb aixo m'haure de posar una mica sargento :-P), es rentin les dents i un llarg etcetera que tambe passa per explicar-lis un conte cada nit, jugar a pillar dins l'habitacio i anar al parc a la tarda.
Proximament penjare "Un dia qualsevol a Casa Guatemala, segona part" per que us apiadeu de mi una estona. Aixo de llevar-se cada dia a dos quarts de 5 del mati acabara amb mi!!!!!
M'explicare. Les feines a fer aqui son moltes i bastant variades. Per posar-vos en situacio, els que venim a passar uns mesos ens dividim en dos grups: voluntarios i orientadores. Els primers s'encarreguen de dirigir les classes d'angles, de gimnas, de manualitats, de refors pels alumnes mes fluixets...i els segons s'encarreguen d
e "cuidar" als nens i nenes en el dia a dia. El que vindria a ser com uns "pares" a qui prenen de referencia a l'hora d'anar a dormir, de fer la feina de classe, de fer les feines de casa i de menjar, simplificant-ho molt.Doncs be, des de fa tres dies soc l'orientadora de las ninas (tampoc hi ha enye) medianas. I que vol dir aixo? Doncs que soc l'encarregada que la Gladis, la Raquel, la Basilia, la Diana, l'Andrea, la Rosita, la Beberly, la Shirly, la Lidia, l'Eva i l'Emi es dutxin cada mati, tinguin la seva roba ordenada i neta dins el seu closet (armari en angles i en guatemaltenc), mengin mes o menys educadament, netegin la seva habitacio i el seu lavabo (em sembla que amb aixo m'haure de posar una mica sargento :-P), es rentin les dents i un llarg etcetera que tambe passa per explicar-lis un conte cada nit, jugar a pillar dins l'habitacio i anar al parc a la tarda.
Proximament penjare "Un dia qualsevol a Casa Guatemala, segona part" per que us apiadeu de mi una estona. Aixo de llevar-se cada dia a dos quarts de 5 del mati acabara amb mi!!!!!
diumenge, 27 de setembre del 2009
Festes d'aniversari
Dia de la festa: dijous passat, l'ultim del mes de setembre
Lloc: el menjador de la casa
Moment: just havent sopat
Protagonistes: l'Eluvia, la Ma Jose, l'Hugo, l'Edin, en Miguel, en Chus, l'Ingris i uns quants mes
Motiu de la celebracio: els cumples de tots els que el mes de setembre han fet anys.
El menjador tot engalanat amb guirnaldes i estrelles fetes pels nens a la classe de manualitats. Musica 100% ballable que surt del megaequip de musica de las ninas grandes. Els mes petits corrents amunt i avall del menjador. Voluntaris fent fotos com si fossim paparazzis. Tot aixo per esperar el gran moment de la nit: EL PASTIS!!!!!
En Burt, cuiner professional i actual orientador de varones pequenos, va fer un pastis bonissim que van acompanyar d'un tang de maduixa ben artificial, pero ben bo.
I es clar! Els regals per als "hojameneados" no podien faltar!!! Des de caites (sandalies en guatemaltenc),a cinturons, passant per un joc de compassos o una samarreta pijilla nova de trinca.
I felissos i contents de sentir-se especials per un dia, tots se'n van a dormir amb la dolsor del pastis als llavis.
Lloc: el menjador de la casa
Moment: just havent sopat
Protagonistes: l'Eluvia, la Ma Jose, l'Hugo, l'Edin, en Miguel, en Chus, l'Ingris i uns quants mes
Motiu de la celebracio: els cumples de tots els que el mes de setembre han fet anys.
El menjador tot engalanat amb guirnaldes i estrelles fetes pels nens a la classe de manualitats. Musica 100% ballable que surt del megaequip de musica de las ninas grandes. Els mes petits corrents amunt i avall del menjador. Voluntaris fent fotos com si fossim paparazzis. Tot aixo per esperar el gran moment de la nit: EL PASTIS!!!!!
En Burt, cuiner professional i actual orientador de varones pequenos, va fer un pastis bonissim que van acompanyar d'un tang de maduixa ben artificial, pero ben bo.
I es clar! Els regals per als "hojameneados" no podien faltar!!! Des de caites (sandalies en guatemaltenc),a cinturons, passant per un joc de compassos o una samarreta pijilla nova de trinca.
I felissos i contents de sentir-se especials per un dia, tots se'n van a dormir amb la dolsor del pastis als llavis.
dissabte, 26 de setembre del 2009
Un dia qualsevol a Casa Guatemala
Sona el despertador. Be, de fet, no sona. No me'l poso mai, per que la llum del dia entra per les parets reixades de l'habitacio que comparteixo amb l'Izaskun. Cap a quarts de 7 del mati m'aixeco, em dutxo (per primer cop al dia), emvesteixo i esmorzo els meus cereals amb llet (que cada un, si vol, es pot comprar en una de les poques sortides al poble que fem entre setmana). Amb tot aixo saludo a la Bea, a la Vane, a la Maria, al Gustavo, al Thay, a la Valeria,...vaja, a la resta de voluntaris amb els que comparteixo casa.
A dos quarts de 8 comensen les classes i tots els nens i nenes es reuneixen a la "cancha", on fan files i se'n va cadascu a la classe que li toca. Jo vaig cap a la biblioteca, una petita habitacio que sura al costat del riu, a tocar de la classe de parvuls. Alla hi estem amb la Maria i rebem als cursos que van venint. Tots tenen com dues hores de biblioteca a la setmana i aleshores aprofiten per llegir els mes grans i per sentir contes els mes peques.
A quarts de 10 hi ha la refraccion, una mena de tentempie en que els nens beuen una beguda nutritiva feta a base de cereals o be una pesa de fruita (els dies especials). I tornem a la biblio fins l'hora de dianr, o sigui, les 11 del mati. No m'he equivocat d'hora no! El que passa es que aqui les hores estan una mica mogudes: s'esmorza a les 6, es dina a les 11 i se sopa a les 6. A dia d'avui, encara no he esmorzat al menjador...Doncs be, a l'hora de dinar tothom fa cua darrera les olles on hi ha o be arros o be frijoles o be pasta amb verdures (els dies super especials). Hi ha dies en que esta mes bo que d'altres.
Des d'aleshores fins la una, els voluntaris tenim temps per desconnectar, per rentar roba,, per tornar-te a dutxar, per netejar el que toca de la casa (que bona falta li fa!). A mi, el que m'agrada molt es anar al moll de la clinica, un raco apartat de la cridoria i les corredisses, al costat del riu i on, amb una mica de sort, corre l'air
e.
A la una tornem a les classes. Aquests dies ajudo a l'Angelo amb els chiquitos, que fan Kinder, vaja, escola bressol. M'ho passo pipa amb ells! Nomes son set nens, amb el que pots estar molt per ells. El que fem es jugar, aprendre l'alfabet, jugar, pintar, jugar, aprendre els numeros, jugar, aprendre els animals, jugar...
A quarts de tres torna a haver-hi refreccion durant mitja horeta i de tres a quatre hi ha l'ultima hora de classe.
Se m'oblidava! Cada hora del pati tenen el "momento civico", un acte molt patriotic, potser massa i tot. Tots els nens es posen en fila i amb la ma al cor canten l'himne de Guatemala i presenten honors a la bandera. Tot aixo per si de cas se'ls oblida de quin pais son.
I be, de quatre a sis hi ha moment de descans. Normalment anem a Brisas, a l'aldea del costat, on prenem una cola freda...moooooolt freda!!!!!!! Tambe es un bon moment per dutxar-se per segona o tercera vegada...per treure's de sobre tota la suor acumulada i la bruticia d'anar amunt i avall. S'agraeix. I basicament s'ha de fer aleshores per que a les 8 tallen l'aigua fins al dia seguent, jeje
L'hora del sopar es una rep
eticio del dinar, pero al vespre: cues, cridories, nens corrents pel menjador, moment en que voluntaris i orientadors es troben, calor,...
I quan sembla que el dia s'ha acabat (i de fet no falta massa per que quan es fa fosc se'n fa de veritat), encara queda una horeta d'activitat amb els nanos abans no se'n vagin a dormir.
I despres de tot aixo, suma-li deu corre amunt i avall, vint abrasades, cinquanta mirades de curiositat i mil somriures. Amb tot aixo i els mosquits, apago la llanterna i bona nit.
A dos quarts de 8 comensen les classes i tots els nens i nenes es reuneixen a la "cancha", on fan files i se'n va cadascu a la classe que li toca. Jo vaig cap a la biblioteca, una petita habitacio que sura al costat del riu, a tocar de la classe de parvuls. Alla hi estem amb la Maria i rebem als cursos que van venint. Tots tenen com dues hores de biblioteca a la setmana i aleshores aprofiten per llegir els mes grans i per sentir contes els mes peques.
A quarts de 10 hi ha la refraccion, una mena de tentempie en que els nens beuen una beguda nutritiva feta a base de cereals o be una pesa de fruita (els dies especials). I tornem a la biblio fins l'hora de dianr, o sigui, les 11 del mati. No m'he equivocat d'hora no! El que passa es que aqui les hores estan una mica mogudes: s'esmorza a les 6, es dina a les 11 i se sopa a les 6. A dia d'avui, encara no he esmorzat al menjador...Doncs be, a l'hora de dinar tothom fa cua darrera les olles on hi ha o be arros o be frijoles o be pasta amb verdures (els dies super especials). Hi ha dies en que esta mes bo que d'altres.
Des d'aleshores fins la una, els voluntaris tenim temps per desconnectar, per rentar roba,, per tornar-te a dutxar, per netejar el que toca de la casa (que bona falta li fa!). A mi, el que m'agrada molt es anar al moll de la clinica, un raco apartat de la cridoria i les corredisses, al costat del riu i on, amb una mica de sort, corre l'air
e.A la una tornem a les classes. Aquests dies ajudo a l'Angelo amb els chiquitos, que fan Kinder, vaja, escola bressol. M'ho passo pipa amb ells! Nomes son set nens, amb el que pots estar molt per ells. El que fem es jugar, aprendre l'alfabet, jugar, pintar, jugar, aprendre els numeros, jugar, aprendre els animals, jugar...
A quarts de tres torna a haver-hi refreccion durant mitja horeta i de tres a quatre hi ha l'ultima hora de classe.
Se m'oblidava! Cada hora del pati tenen el "momento civico", un acte molt patriotic, potser massa i tot. Tots els nens es posen en fila i amb la ma al cor canten l'himne de Guatemala i presenten honors a la bandera. Tot aixo per si de cas se'ls oblida de quin pais son.
I be, de quatre a sis hi ha moment de descans. Normalment anem a Brisas, a l'aldea del costat, on prenem una cola freda...moooooolt freda!!!!!!! Tambe es un bon moment per dutxar-se per segona o tercera vegada...per treure's de sobre tota la suor acumulada i la bruticia d'anar amunt i avall. S'agraeix. I basicament s'ha de fer aleshores per que a les 8 tallen l'aigua fins al dia seguent, jeje
L'hora del sopar es una rep
eticio del dinar, pero al vespre: cues, cridories, nens corrents pel menjador, moment en que voluntaris i orientadors es troben, calor,...I quan sembla que el dia s'ha acabat (i de fet no falta massa per que quan es fa fosc se'n fa de veritat), encara queda una horeta d'activitat amb els nanos abans no se'n vagin a dormir.
I despres de tot aixo, suma-li deu corre amunt i avall, vint abrasades, cinquanta mirades de curiositat i mil somriures. Amb tot aixo i els mosquits, apago la llanterna i bona nit.
dijous, 24 de setembre del 2009
"La Selva dels Voluntaris" o " Gran Hermano Solidari"
Aquests son els dos noms que he pensat que podrien quedar be pel nou programa de Tele5 o Antena3. Ho te tot:
- els concursants: nois i noies guapos d'arreu del mon, amb ganes de viure aventures i de coneixer gent. A mes, amb un objectiu solidari que els uneix en el seu viatge.
- un plato natural: la selva de Guatemala, amb tot el que aixo representa. O sigui, calor, humitat, mosquits, aranyes, escorpins, serps, rates, un riu on banyar-se, pluges que no avisen, suor,...
- proves per superar: enfrontar-se a classes de mes de 20 nens de cinc-sis anys, que nomes volen jugar i tu els intentes que et facin cas; intentar fer una classe de gimnas quan l'unic idioma que parlen els nens es el castella i el voluntari professor nomes parla angles; lluitar contra els polls que els nens i nenes et poden encomanar; fer un esfors sobrehuma per no rascar-te les mil picades que tens a les cames; aconseguir que tots els nens, i sobretot els mes petits, es rentin les mans abans de menjar; no deixar-se entabanar els primers dies de classe...son molt espavilats!; acostumar-se a menjar arros amb frijoles i tortilles de blat de moro; aprendre a dormir amb la mosquitera; i moltes mes que van apareixent...cada dia proves sorpresa a superar!!!
- els cotilleos: tot un grup de concursants, aillats en la selva i amb nit molt llargues i fosques. Tots o quasi tots convivint en la mateixa casa "La Casa de Voluntarios" i enfrontant-nos a les mateixes proves. Aixo pot generar moltes situacions dignes de cotilleo i, si a mes li afegim dues festes per setmana, amb beguda "para tomar" i musica reggetoniana per ballar...diguem que la temperatura puja i les ganes d'arrambar tambe :-P
- un objectiu comu: aconseguir que els nens i nenes que viuen i estudien aqui puguin portar un dia a dia mes o menys normal i amb el maxim d'alegria possible.
Be, fent un repas esta clarissim que l'objectiu a aconseguir no es gens adequat per a un programa d'aquest estil, aixi que ho deixarem en un projecte, vale?
Aixo si, els cotilleos al Gran Hermano Solidari ja han comensat!!!!!! :-P
- els concursants: nois i noies guapos d'arreu del mon, amb ganes de viure aventures i de coneixer gent. A mes, amb un objectiu solidari que els uneix en el seu viatge.
- un plato natural: la selva de Guatemala, amb tot el que aixo representa. O sigui, calor, humitat, mosquits, aranyes, escorpins, serps, rates, un riu on banyar-se, pluges que no avisen, suor,...
- proves per superar: enfrontar-se a classes de mes de 20 nens de cinc-sis anys, que nomes volen jugar i tu els intentes que et facin cas; intentar fer una classe de gimnas quan l'unic idioma que parlen els nens es el castella i el voluntari professor nomes parla angles; lluitar contra els polls que els nens i nenes et poden encomanar; fer un esfors sobrehuma per no rascar-te les mil picades que tens a les cames; aconseguir que tots els nens, i sobretot els mes petits, es rentin les mans abans de menjar; no deixar-se entabanar els primers dies de classe...son molt espavilats!; acostumar-se a menjar arros amb frijoles i tortilles de blat de moro; aprendre a dormir amb la mosquitera; i moltes mes que van apareixent...cada dia proves sorpresa a superar!!!
- els cotilleos: tot un grup de concursants, aillats en la selva i amb nit molt llargues i fosques. Tots o quasi tots convivint en la mateixa casa "La Casa de Voluntarios" i enfrontant-nos a les mateixes proves. Aixo pot generar moltes situacions dignes de cotilleo i, si a mes li afegim dues festes per setmana, amb beguda "para tomar" i musica reggetoniana per ballar...diguem que la temperatura puja i les ganes d'arrambar tambe :-P
- un objectiu comu: aconseguir que els nens i nenes que viuen i estudien aqui puguin portar un dia a dia mes o menys normal i amb el maxim d'alegria possible.
Be, fent un repas esta clarissim que l'objectiu a aconseguir no es gens adequat per a un programa d'aquest estil, aixi que ho deixarem en un projecte, vale?
Aixo si, els cotilleos al Gran Hermano Solidari ja han comensat!!!!!! :-P
divendres, 18 de setembre del 2009
Excursio a Rio Frio amb els nens
tercer dia a Casa Guatemala...
tot just avui em comenso a aprendre els noms d'alguns dels molts nens i nenes que viuen o estudien aqui. Noms que semblen trets de series americanes dels anys setenta: Annibal, Walter, Selbin,... pero tambe hi ha Romario, Florinda, Jessica, Carlos,...
Avui, per acabar de celebrar la setmana presidida pel Dia de la Independencia, els nens i nenes no han tingut classes i hem anat tots d'excursio a Riu Frio, un raco de la selva amb un rio bastant profund on els nens han pogut banyar-se i s'ho han passat pipa. Hem dinat tambe alla, i sabeu que? arros amb frijoles, es clar! que ells mateixos han carregat en una olla i que tots hem compartit amb tortitas.
No pretenc fer-me pesada amb les meves enumeracions, pero no tinc masa temps per escriure i pot ser la manera mes rapida de que us feu una petita idea de tot el que veig i visc al meu voltant:
- somriures inacabables de tota la canalla d'aqui
- humitat quasi insuportable que fa que suis tot el dia...fins i tot despres de dutxar-te
- cares embadalides dels varones pequenos, quan ahir els explicava un conte
- arros amb frijoles per dinar i sopar
- abrassades carinyoses dels chiquitos, mentre esperavem per dinar
- mosquits...congues...vaja, en general, bitxos emprenyadors
- casa de ninas grandes, de varones grandes, de ninas pequenas y varones pequenas
- passejos en la llanxa per arribar al poble, on comprem aigua i cosetes "necessaries" per tal que et sembli que no estas aillat enmig de la jungla
- nenes de 12 i 13 anys ballant reggeton d'una manera increible (es porta a la sang!!!)
- ...
i moltes mes coses pero s'acaba el meu temps, el llum del generador s'acaba i he d'anar a sopar, que sino s'haura acbat
de moment, la meva motxilla es a mexic, pero esperemque dema o dema passat la tindre amb mi...aix...m'ha sortit viatgera la tia!
fins la properaaaaaaaa a a a a a aaaaaaaaa
tot just avui em comenso a aprendre els noms d'alguns dels molts nens i nenes que viuen o estudien aqui. Noms que semblen trets de series americanes dels anys setenta: Annibal, Walter, Selbin,... pero tambe hi ha Romario, Florinda, Jessica, Carlos,...
Avui, per acabar de celebrar la setmana presidida pel Dia de la Independencia, els nens i nenes no han tingut classes i hem anat tots d'excursio a Riu Frio, un raco de la selva amb un rio bastant profund on els nens han pogut banyar-se i s'ho han passat pipa. Hem dinat tambe alla, i sabeu que? arros amb frijoles, es clar! que ells mateixos han carregat en una olla i que tots hem compartit amb tortitas.
No pretenc fer-me pesada amb les meves enumeracions, pero no tinc masa temps per escriure i pot ser la manera mes rapida de que us feu una petita idea de tot el que veig i visc al meu voltant:
- somriures inacabables de tota la canalla d'aqui
- humitat quasi insuportable que fa que suis tot el dia...fins i tot despres de dutxar-te
- cares embadalides dels varones pequenos, quan ahir els explicava un conte
- arros amb frijoles per dinar i sopar
- abrassades carinyoses dels chiquitos, mentre esperavem per dinar
- mosquits...congues...vaja, en general, bitxos emprenyadors
- casa de ninas grandes, de varones grandes, de ninas pequenas y varones pequenas
- passejos en la llanxa per arribar al poble, on comprem aigua i cosetes "necessaries" per tal que et sembli que no estas aillat enmig de la jungla
- nenes de 12 i 13 anys ballant reggeton d'una manera increible (es porta a la sang!!!)
- ...
i moltes mes coses pero s'acaba el meu temps, el llum del generador s'acaba i he d'anar a sopar, que sino s'haura acbat
de moment, la meva motxilla es a mexic, pero esperemque dema o dema passat la tindre amb mi...aix...m'ha sortit viatgera la tia!
fins la properaaaaaaaa a a a a a aaaaaaaaa
dimarts, 15 de setembre del 2009
Primeres impressions
Torno a ser aquiiiii
com que molt probablement estare dies sense poder-me connectar (dema mateix ja me'n vaig cap a l'orfanat!!!), esteu de sort i avui hi ha l'oferta 2 por 1.
doncs be, com molt be diria el nostre estimat molinaaaaa... aqui guatemala fa una mica de calor, eh? pero nomes la justa, eh?... per que et puguis... fondre i no trobin de tu mes que les gotetes de suor ... resumint: FA UNA CALOR QUE TETORRAS!!!!!!!!!!
I per aixo vull declarar publicament que estic contenta i felis (no hi ha ces trencades!) d'haver-me tallat el cabell tan cuuuuurt!!!!! a veure, no per dur-lo curt suo menys, pero els que el porteu curtet m'enteneu, oi que si???
I despres d'aquesta petita introduccio metereologica i estilista, una petita enumeracio de les meves primeres impressions:
- gent tranquil.la i forsa agradable la guatemalteca
- mosquiteres dificils de muntar (cal que costi tant?)
- un jetlag inexistent...estic tan cansada que dormiria tot el dia. no noto la diferencia horaria!
- paisatges increiblement verds
- la Vanessa i la Beatrice, dues voluntaries que, com jo, van arribar el dilluns al pais
- l'espera d'anar dema cap a l'orfanat i de coneixer tots el nens i nenes de qui tant hem sentit parlar
- un paratge caribeny a la ribera del Rio Dulce, a tocar de la costa atlantica, que impacta per la quantitat de iots i llanxes que s'hi veuen
- l'Angie, la directora de l'orfanat, una senyora mes aviat mistica que, entre d'altres coses, ens ha "advertit" amablement de les incomoditats de l'orfanat. Prefereixo no entrar en detalls dels bitxets que ens hi podem trobar, per que com que encara no els he vist ni viscut... (em sembla que li haure de dedicar un capitol sencer :-P)
-un agradable sopar a tocar del riu, amb la brisa caribenya refrescant-nos i una familia de guatemaltencs ballant reggetton (o com coi es digui) al mig del menjador
- una diada de la Independencia que hem viscut de passada, pujades a un bus i veient algunes de les manifetacions festives que la gent d'aqui fa per celebrar el seu dia
- uns autobusos de linia que recorden els que veiem a l'india, tots maquejats amb colors llampants
-...
ja veieu, fins ara ben poca cosa impactant a destacar, imagino que lo fort comensara dema, amb la nostra arribada a l'orfanat. Crec que tindre moltes coses per explicar la propera vegada que bloggegi.
be, me'n vaig a gaudir de la meva primera nit sota una mosquitera. Diuen que sempre hi ha una primera vegada, no?
com que molt probablement estare dies sense poder-me connectar (dema mateix ja me'n vaig cap a l'orfanat!!!), esteu de sort i avui hi ha l'oferta 2 por 1.
doncs be, com molt be diria el nostre estimat molinaaaaa... aqui guatemala fa una mica de calor, eh? pero nomes la justa, eh?... per que et puguis... fondre i no trobin de tu mes que les gotetes de suor ... resumint: FA UNA CALOR QUE TETORRAS!!!!!!!!!!
I per aixo vull declarar publicament que estic contenta i felis (no hi ha ces trencades!) d'haver-me tallat el cabell tan cuuuuurt!!!!! a veure, no per dur-lo curt suo menys, pero els que el porteu curtet m'enteneu, oi que si???
I despres d'aquesta petita introduccio metereologica i estilista, una petita enumeracio de les meves primeres impressions:
- gent tranquil.la i forsa agradable la guatemalteca
- mosquiteres dificils de muntar (cal que costi tant?)
- un jetlag inexistent...estic tan cansada que dormiria tot el dia. no noto la diferencia horaria!
- paisatges increiblement verds
- la Vanessa i la Beatrice, dues voluntaries que, com jo, van arribar el dilluns al pais
- l'espera d'anar dema cap a l'orfanat i de coneixer tots el nens i nenes de qui tant hem sentit parlar
- un paratge caribeny a la ribera del Rio Dulce, a tocar de la costa atlantica, que impacta per la quantitat de iots i llanxes que s'hi veuen
- l'Angie, la directora de l'orfanat, una senyora mes aviat mistica que, entre d'altres coses, ens ha "advertit" amablement de les incomoditats de l'orfanat. Prefereixo no entrar en detalls dels bitxets que ens hi podem trobar, per que com que encara no els he vist ni viscut... (em sembla que li haure de dedicar un capitol sencer :-P)
-un agradable sopar a tocar del riu, amb la brisa caribenya refrescant-nos i una familia de guatemaltencs ballant reggetton (o com coi es digui) al mig del menjador
- una diada de la Independencia que hem viscut de passada, pujades a un bus i veient algunes de les manifetacions festives que la gent d'aqui fa per celebrar el seu dia
- uns autobusos de linia que recorden els que veiem a l'india, tots maquejats amb colors llampants
-...
ja veieu, fins ara ben poca cosa impactant a destacar, imagino que lo fort comensara dema, amb la nostra arribada a l'orfanat. Crec que tindre moltes coses per explicar la propera vegada que bloggegi.
be, me'n vaig a gaudir de la meva primera nit sota una mosquitera. Diuen que sempre hi ha una primera vegada, no?
cal que em perdin la motxilla?
Un bon titol per comensar, no? perdo, el teclat es molt raro i li falten moltes coses...aaaaappppppffffff
Doncs aixo, no hi havia prou nervis i emocions el dia que marxava, que... PAM! Arribem a Londres, control tipic de passaports - de moment cap problema pel meu nou look perroflautico-, anem a recollir les maletes -jo i tota la resta de l avio- i... espera, espera, espera... la gent recull les seves i a mi no em surt la meva. Esperaaaa!!!! Que havia facturat dues bosses! La motxillota de 22 kg i una bosseta de...posa-li 500g plena de pilotetes pels nens. Doncs apa! la bosseta arriba i la motxilla no. Homeeeeeeee!!!
Visita al taulell d Iberia, reclamacio pertinent i be, a hores d ara se que havia d aribar avui a guatemala i si tot va be - ja us ho fare saber- dema la tindre amb mi...aix! ajunteu totes les energies per tal que dema pugui tenir calcetes netes!!! -P
Va, mirem el canto positiu... no vaig haver de facturar la motxilla fins a guatemala!!! Vale, en un acte d inconsciencia no vaig posar roba interior de recanvi en la bossa de ma, pero els diners ho arreglen tot, no? ho quasi...
Ui, ui...no s acaba aqui, eh? La gemma mes despistada va fer acte de presencia i no va canviar cap euro a lliura -es diuen aixi les monedes de UH, oi?- aaaaapppppppfffffff...La primera cosa que havia de pagar era el bitllet d autobusque m havia de portar a l hotel. Us podeu imagina r la cara de TONTA que se m va quedar quan li dono 2 euros i ell amablement em diu Ui no, els euros no son valids. Ulls oberts com taronges, sour freda i una vergonya indescriptible. Aixo es el que em va passa ren els milisegons posteriors a que el bon conductor no m acceptes la pasta. Total, el millor de tot ve ara. Em deuria veure tal cara d apurada, que em va deixar passar sense pagar!!! Ro que fooooort!!!!!!
Solucio d iltima horea pero 100% efectiva treure diners d un caixer automatic. De nou, els diners...
De moment, fins aqui les Gemmades d avui> No patiu, pero, que segur que n hi ha mes!!!!!!
Doncs aixo, no hi havia prou nervis i emocions el dia que marxava, que... PAM! Arribem a Londres, control tipic de passaports - de moment cap problema pel meu nou look perroflautico-, anem a recollir les maletes -jo i tota la resta de l avio- i... espera, espera, espera... la gent recull les seves i a mi no em surt la meva. Esperaaaa!!!! Que havia facturat dues bosses! La motxillota de 22 kg i una bosseta de...posa-li 500g plena de pilotetes pels nens. Doncs apa! la bosseta arriba i la motxilla no. Homeeeeeeee!!!
Visita al taulell d Iberia, reclamacio pertinent i be, a hores d ara se que havia d aribar avui a guatemala i si tot va be - ja us ho fare saber- dema la tindre amb mi...aix! ajunteu totes les energies per tal que dema pugui tenir calcetes netes!!! -P
Va, mirem el canto positiu... no vaig haver de facturar la motxilla fins a guatemala!!! Vale, en un acte d inconsciencia no vaig posar roba interior de recanvi en la bossa de ma, pero els diners ho arreglen tot, no? ho quasi...
Ui, ui...no s acaba aqui, eh? La gemma mes despistada va fer acte de presencia i no va canviar cap euro a lliura -es diuen aixi les monedes de UH, oi?- aaaaapppppppfffffff...La primera cosa que havia de pagar era el bitllet d autobusque m havia de portar a l hotel. Us podeu imagina r la cara de TONTA que se m va quedar quan li dono 2 euros i ell amablement em diu Ui no, els euros no son valids. Ulls oberts com taronges, sour freda i una vergonya indescriptible. Aixo es el que em va passa ren els milisegons posteriors a que el bon conductor no m acceptes la pasta. Total, el millor de tot ve ara. Em deuria veure tal cara d apurada, que em va deixar passar sense pagar!!! Ro que fooooort!!!!!!
Solucio d iltima horea pero 100% efectiva treure diners d un caixer automatic. De nou, els diners...
De moment, fins aqui les Gemmades d avui> No patiu, pero, que segur que n hi ha mes!!!!!!
diumenge, 13 de setembre del 2009
vamos que nos vamos!!!!
molt bon diiiiaaaaaaaaa
ja està aquí, ja ha arribat el dia G. Tant temps esperant, tants preratius, tant pensar en com anirà, tants sopars de comiat, tants nervis, tant, tant, tant... i ja està! Bé, ja està o millor dit, ja comença! Ja s'ha acabat el compte enrera, però ja comença l'aventura, com molts l'heu qualificada. Avui, 13 de setembre, marxo cap a Guatemala per un temps indefinit, com m'agrada dir, que pot anar d'unes quantes setmanes a uns quants mesos. Bàsicament, i com molts ja sabeu, hi vaig per viure, aprendre i col.laborar amb els nens i nenes d'un orfanat situat al mig de la selva, molt a prop de la costa atlàntica, a tocar del llac més gran de Centre Amèrica, el Llac Izabal. L'associació amb la que estaré es diu Casa Guatemala, així de senzill, però clar i per si us vé de gust saber-ne més, aquí teniu el seu link:
http://www.casa-guatemala.org/
http://www.asociacion-casaguatemala.es
Així que amb la motxilla feta, els documents preparats, la música a l'mp3 a tope (ja se sap, des de Jack Johnson a David Guetta, passant per Sopa de Cabra...amb algun toc de Queen) i les lectures pel viatge, podríem dir que això ja ho tindríem, no?
Bé, ara només em queda trepitjar la sorra de la meva estimada platja de vilassar, tot deixant que el mar em remulli els peus, fer un dinaret a casa amb ma mare i la laia... i volar!!!! volar cap a l'aventura! :-)
I res, aquí una servidora intentarà fer un blog poc aburridot i que sigui de l'"agradu" de tothom. Així que a mesura que tingui anècdotes interessants per explicar, aventures divertides per escriure i experiències més o menys colpidores per compartir, aquí tindreu un bon lloc on llegir-les. Això sempre que la tecnologia m'ho permeti!
M'enduc totes les abraçades, petons (de butxaca) i consells que m'heu anat donant aquests dies de tràfec, nervis i atabalamenta, per què així, sempre que em calgui, els pugui fer servir.
Agraïda, agraïda, dios, dios
i la pregunta és: la Gemma ha estat capaç d'encabir tot això a la motxilla?
resposta: amb calçador, però sí!
:-P
ja està aquí, ja ha arribat el dia G. Tant temps esperant, tants preratius, tant pensar en com anirà, tants sopars de comiat, tants nervis, tant, tant, tant... i ja està! Bé, ja està o millor dit, ja comença! Ja s'ha acabat el compte enrera, però ja comença l'aventura, com molts l'heu qualificada. Avui, 13 de setembre, marxo cap a Guatemala per un temps indefinit, com m'agrada dir, que pot anar d'unes quantes setmanes a uns quants mesos. Bàsicament, i com molts ja sabeu, hi vaig per viure, aprendre i col.laborar amb els nens i nenes d'un orfanat situat al mig de la selva, molt a prop de la costa atlàntica, a tocar del llac més gran de Centre Amèrica, el Llac Izabal. L'associació amb la que estaré es diu Casa Guatemala, així de senzill, però clar i per si us vé de gust saber-ne més, aquí teniu el seu link:
http://www.casa-guatemala.org/
http://www.asociacion-casaguatemala.es
Així que amb la motxilla feta, els documents preparats, la música a l'mp3 a tope (ja se sap, des de Jack Johnson a David Guetta, passant per Sopa de Cabra...amb algun toc de Queen) i les lectures pel viatge, podríem dir que això ja ho tindríem, no?
Bé, ara només em queda trepitjar la sorra de la meva estimada platja de vilassar, tot deixant que el mar em remulli els peus, fer un dinaret a casa amb ma mare i la laia... i volar!!!! volar cap a l'aventura! :-)
I res, aquí una servidora intentarà fer un blog poc aburridot i que sigui de l'"agradu" de tothom. Així que a mesura que tingui anècdotes interessants per explicar, aventures divertides per escriure i experiències més o menys colpidores per compartir, aquí tindreu un bon lloc on llegir-les. Això sempre que la tecnologia m'ho permeti!
M'enduc totes les abraçades, petons (de butxaca) i consells que m'heu anat donant aquests dies de tràfec, nervis i atabalamenta, per què així, sempre que em calgui, els pugui fer servir.
Agraïda, agraïda, dios, dios
i la pregunta és: la Gemma ha estat capaç d'encabir tot això a la motxilla?resposta: amb calçador, però sí!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)